L'ermita dedicada a santa Bàrbara també és coneguda com a ermita de Pinos perquè es troba en aquesta partida rural. És la més allunyada de la població, ja que està a uns huit quilòmetres de Benissa agafant la carretera que va fins a Bèrnia.

Aquesta ermita, restaurada recentment, es va construir cap al segle XIX. Pascual Madoz ja l'anomena en el seu Diccionari Geogràfic de 1846. 

El temple està adossat pel costat dret a un habitatge de dos pisos i, per l'esquerra, a la casa de l'ermità. Després, a la capçalera, s'adossa també la sagristia que, com la casa abadia, té teulada independent, mentre que el de la capella és de teules a doble vessant.

La façana, enfront de la qual hi ha una plaça on s'alça un peiró de pedra, queda dividida en dos per una imposta horitzontal que deixa per dalt l'ampli frontó mixtilini, l'espadanya amb la seua campana i cantons adornat amb pinacles. En la part inferior s'obri la porta d'entrada amb arc escarser i un òcul redó per damunt.

A l'interior hi podem observar un sostre de barraca amb bigues a la vista i dos arcs de mig punt que divideixen la nau en tres trams. En la testera, sobre l’única fornícula que hi ha, d’estil neoclàssic, apareix la imatge de santa Bàrbara, acompanyada d’altres imatges.

Donava servei de missa setmanal a tot el veïnat de la partida de Pinos i també a la de les partides veïnes de Llíber, Marnes i el Cau, que van tindre població estable fins als anys 60 del segle passat.