L'ermita de Santa Anna forma part de la partida que li dona nom. Partint del llavador Pou d'Avall, i seguint un camí asfaltat de curt recorregut, podem arribar a l'ermita.

Aquesta ermita, la més pròxima a la població, és també la més antiga del terme, ja que data de 1613. Tanmateix, com moltes altres, aquesta també ha passat per diverses modificacions que han emmascarat el que degué ser primitivament un estil gòtic tardà. L’última restauració va acabar l’any 2007.

L'ermita és un edifici de cos rectangular allargat, amb murs reforçats per contraforts i coberta de teules de dos aiguavessos. Adossat a la capçalera, té l'habitatge de l'ermità, i a l'esquerra sobreïx el cos quadrangular de la sagristia, també amb teulada independent. Els murs del conjunt estan blanquejats majoritàriament, encara que en moltes superfícies s'ha deixat a la vista l'obra de mamposteria i carreus.

En la part exterior, la façana, triangular i buida, presenta una obertura de mig punt amb grans dovelles per a la porta de fusta de dues fulles, al costat de les quals hi ha un rètol amb el nom de l'ermita. L'espadanya, senzilla, remata el frontispici amb una campana i creueta de ferro.

Al seu voltant s'estén una esplanada que, enfront de la façana, forma una placeta delimitada per mur al centre, del qual s'alça un peiró de pedra.

L'interior és sobri i auster, consta d’una nau única dividida en tres trams per arcs de mig punt que arranquen de pilastres per a suportar la coberta de dos vessants amb bigues de fusta. El paviment és de marbre, col·locat recentment. Cap al centre de la nau, al costat de l'epístola, hi ha un púlpit d'obra. En el presbiteri, a l'esquerra, un accés amb portada renaixentista comunica amb la sagristia. 

A la testera, hi podem trobar una imatge de santa Anna amb la Mare de Déu Xiqueta en una fornícula sobre la qual hi ha un Crist representat a l'estil romànic.

L'any 2002 es van descobrir unes pintures murals de l'època barroca, de traça ingènua i modesta, que es van ocultar per ordre de l'arquebisbe Mayoral, qui va visitar l'ermita en 1758, i les va considerar inapropiades. Aquestes pintures han pogut recuperar-se parcialment en la restauració del 2007.