L'ermita de Sant Jaume es troba a la partida de Benimarco, situada a uns quatre quilòmetres al sud-est de la població de Benissa. El seu origen és un poc incert, ja que els primers documents en els quals apareix citada daten de la segona meitat del segle XIX.

L'ermita s'adossa a altres edificis pel costat dret i la capçalera, mentre que el costat esquerre, reforçat per contraforts sòlids, limita amb un camí que la separa de les escoles velles.

És un temple rectangular, d'aspecte senzill, murs blanquejats i coberta de teules de dos aiguavessos. En la façana s'obri la porta de llinda, més amunt hi ha una finestra de la mateixa forma i, al centre del frontó triangular, s'hi veu un rellotge de sol amb la data de 1999 i la llegenda A SOLIS ORTU USQUE AD OCCASUM LAUDABILE NOMEN DOMINI, cita del Salm 113 que pot traduir-se com a “Des de l'alba fins a l'ocàs lloat siga el nom del Senyor”. Remata la façana una espadanya neoclàssica amb la seua campana.

Pel que fa a l'interior, el sostre a doble vessant amb armadura de bigues de fusta es recolza en dos arcs diafragmàtics apuntats. S'accedeix a la sagristia des de la capçalera, presidida en la fornícula per una imatge acolorida de sant Jaume.