Sanet i els Negrals, població situada a l’eix central de la comarca, a la banda nord. Forma part de la subcomarca històrica coneguda com la Rectoria, junt amb Tormos, Sagra, el Ràfol d’Almúnia i Benimeli, la qual s’aglutina al voltant del curs mitjà del riu Girona.  El municipi es troba a 83 metres d’altitud, amb una superfície de 3,90 km² i 702 habitants, coneguts amb el gentilici de saneter i sanetera.

HISTÒRIA 

Sanet i els Negrals naix amb la unificació d'aquests dos nuclis de població. Està situat al repeu d'un dels vessants de la serra de Segària, a la subcomarca anomenada la Rectoria.

Sanet i els Negrals són dos pobles d'origen musulmà separats per un barranc: Sanet, també anomenat en la documentació cristiana medieval Cenete, Zenete o Zaneta, era un ràfol situat a la vora de la Bolata. Segons Gaspar Escolano, el nom provindria d’alguna de les tribus africanes anomenades zenetes i que haurien sigut els primers a instal·lar-s'hi. El 1341 Sanet i Sagra van passar a formar part de l’orde de Santiago. 

Els Negrals, per contra, va ser un raval donat per Jaume I, el 1248 i el 1249, a Raimon de Villamair i a Pere Joan de Girona, respectivament. Finalment, el 1570, el va adquirir Llorenç Merita, de qui actualment encara es conserva la casa senyorial.

Després de l'expulsió morisca de 1609, ambdues alqueries quedaren desertes. El 7 de febrer de 1610 es va firmar una carta conjunta, en la qual es donaven les terres a pobladors valencians vinguts de Torrent, Alcoi, Penàguila o Oliva. Però sembla que no va funcionar bé perquè es va firmar una segona carta el 7 de gener de 1611 per a Sanet. Pel que fa als Negrals, la segona carta pobla va ser concedida el 31 d’agost de 1611 a diversos veïns de Pego, amb la família Pasqual al capdavant. Sembla que amb el temps, diversos colons mallorquins s'hi establiren, com ho demostren alguns dels cognoms: Moll, Mut i Llull, que encara perduren.

El 1820 van formar un sol poble anomenat Unión Legal, però de nou s'escindiren el 1823 i es reunificaren definitivament el 1834. 

Sanet i els Negrals compta amb una història agrícola i hidràulica important: séquies, molins, botanes, caves d’aigua subterrànies o la mateixa Bolata —la definició a l’Alcover Moll és una font intermitent, que brolla només en època de pluja—. És per això, i per la facilitat d’especialitzar-se en l’agricultura de regadiu, que gran part del terme està plantat de cítrics, cultiu predominant al llarg de tot el segle XX, encara que en altres èpoques fou molt important el cultiu de moreres i cucs de seda i d’ametlers, com demostra la carta pobla de 1611.

FESTES 

• Les festes de la Colombòfila se celebren pel juny, en honor de sant Antoni i de la Joventut.
• Les festes del Crist se celebren en la primera setmana de setembre en honor del Crist de la Salut i santa Anna.

GASTRONOMIA 

• La paella valenciana.
• Arròs amb fesols i penques.