L'ermita de Santa Llúcia i Santa Bàrbara és la tercera de les antigues ermites existents a Xàbia que queden en peus, de les quatre que hi havia, i l'única que manté el culte. Encara que no hi ha documentació sobre el seu origen (les primeres referències són del segle XVIII) i ha estat molt modificada al llarg de la història, per la tipologia pot classificar-se dins de les anomenades ermites de conquesta. Ramón Candelas Orgilés, situa la construcció entre els segles XV i XVI, mentre que altres fonts la remunten fins i tot al segle XIV.

Alguns els elements i dependències s'hi van afegir posteriorment, com el porxe davanter i l'habitatge de l'ermita, construïts segurament en el segle XVIII. En l'actualitat, és propietat municipal i es troba en bon estat gràcies a les intervencions que han reparat danys i desperfectes. Una família de la població custòdia les claus de l'ermita i se n'encarrega de la cura i manteniment.

Consolidada sobre les roques del cim on s'assenta, i precedida per una àmplia terrassa a manera de mirador amb pou i pineda, la silueta blanca de l'ermita es distingeix fàcilment des de molts punts del voltant. L'edifici rectangular té annex, al costat dret, l'habitatge de l'ermità, sobre el qual es prolonga la coberta de teules de dos aiguavessos, la qual cosa dona a la façana un aspecte asimètric. A la part de davant hi ha adossat una espècie de porxe o refugi amb teulada independent, una obertura d'accés àmplia, sòl de llosetes i pedrís corregut a l'interior. Dalt, rematant la façana, s'alça l'espadanya amb campana batejada com a Santa Llúcia, fosa en 2003, que substitueix a una anterior. Aquesta campana primitiva, datada a principis del segle XV, es va retirar per a instal·lar-hi la nova i conservar-la en el Museu Municipal Soler Blasco, ja que és una de les poques campanes gòtiques de la comarca i és, per tant, una peça de gran valor històric. No obstant això, tampoc seria aquesta la campana original de l'ermita, destruïda durant la Guerra Civil.

Per la porta emmarcada en arc de mig punt format per grans dovelles i carreus, accedim a l'interior, amb una nau rectangular dividida en dos trams per un arc diafragmàtic, molt obert i lleugerament apuntat, que suporta la biga longitudinal de l'entramat de bigues de fusta que forma el sostre de dos aiguavessos. A la dreta de l'entrada, s'hi obri un espai accessori on es van afegir la sagristia i el cor menut en el segle XVIII. Darrere de l'altar, en la testera, hi ha un retaule d'obra amb una única fornícula que acull una imatge de santa Llúcia vestida pomposament.