Aquest temple es va erigir primerament en convent l'any 1604 i en església l'any 1682. No obstant això, i com la majoria de temples, ha patit diverses restauracions.

El convent es va alçar al costat de l'antiga ermita de la Mare de Déu de Loreto i es va inaugurar en presència del rei Felip III, el duc de Lerma, figures importants de l'alta noblesa i el clero, entre d'altres.

El conjunt arquitectònic està compost per l'església, el claustre i l'ala meridional del claustre.

L'exterior és auster, amb dues portades, la porta principal es troba al carrer de Sant Narcís i la lateral en el carrer de Loreto, les quals mostren esvelts arcs de mig punt flanquejats per pilastres dòriques. La porta del carrer de Sant Narcís mostra també carreus de pedra tosca.

A l'interior, ens trobem amb una planta de creu llatina inscrita en un rectangle amb capelles que no es comuniquen entre si i un ample creuer amb cúpula sobre petxines. Es cobreix amb volta de canó amb llunetes i les capelles laterals amb volta bufada. L'alçada està constituïda per pilastres dòriques, reconstruïdes després de 1939.

Podem observar un retaule de la Santíssima Sang a l'altar major i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors.