L'ermita de Santa Paula és la més pròxima al nucli urbà de totes les ermites medievals que hi ha a Dénia.

Encara que no se sap la data exacta de construcció, la tradició oral vincula la fundació de l'edifici a la figura de l’ermitana sor Catalina Bas, una ermitana que a la fi del segle XIV i principis del XV va promoure la construcció de l’ermita sobre l’antiga alqueria com a primera dependència d'un monestir dedicat a santa Paula, però la seua mort li va impedir continuar l'obra.

Aquest temple s'ha modificat diverses vegades des del començament, la més profunda va tindre lloc al segle XVIII.

La part exterior ens deixa entreveure la coberta de teules de dos aiguavessos i una façana en la qual es troba la porta d'accés allindanada de carreus de pedra, sobre la qual hi ha una fornícula buida i, rematant el triangle de la cornisa, l'espadanya de rajoles amb la seua campana.

Aquest accés no és l'original, ja que es va obrir en una intervenció realitzada en el segle XVIII. La porta original es descobria sota un arc de mig punt en el mur septentrional.

A l'interior descobrim una nau rectangular dividida en tres trams on podem observar pedrís corregut en els paraments dels dos primers trams. El sostre visible de bigues de fusta oculta la verdadera coberta sanejada en època moderna. En la testera, darrere de l'altar, hi ha una espècie de retaule menut amb peanya sobre la qual es troba la imatge de santa Paula, talla de 1943 de l'escultor i imatger valencià Antonio Greses Ferrer, el pendó processional i altres objectes de culte.

La festa de Santa Paula se celebra el dia 26 de gener, patrona de les viudes. Tradicionalment, es puja en romeria fins a l’ermita de Santa Paula on es fan dansades i el porrat tradicional, a banda de la missa corresponent.