“La Plaça de Bous d'Ondara, inaugurada en 1901, constitueix un exemple d'arquitectura neomudèjar.

La construcció va ser possible per diferents motius: la inexistència de cap plaça entre València i Alacant, una economia local basada en el comerç de la pansa que, a finals del segle XIX, passa per moments d'esplendor i genera forts guanys econòmics, i un grup nombrós d'entusiastes ondarencs, entre els quals es mesclaven els seguidors de l'art de Cúchares i els qui veien en aquella empresa una iniciativa per a la promoció local o, simplement, un edifici emblemàtic que fera perdurar en el futur l'edat d'or de la pansa, com poc abans també ho havia sigut la construcció del Teatre Eslava el 1886 pel banquer local José L. Bosch. Una etapa històrica que, cal dir, no beneficiava a tots els estrats socials per igual.

Va patir danys greus durant la Guerra Civil. La reconstrucció, l'any 1957, va anar a càrrec de Juan Noguera Fornés i els germans Garrido i comportava el dret a explotar-la durant trenta-cinc anys, per ser l'adjudicatari de la subhasta. En 1981, el ple acordà demanar a l'empresari la seua reversió anticipada, voluntària i gratuïta, per la qual la concessió va finalitzar sis anys abans. Una vegada recuperada, la plaça de bous va ser objecte de dues rehabilitacions.

En aquests moments només hi queda la construcció del museu taurí.” (1)

(1) Robert Miralles (2001) Apunts per a la història de la plaça de bous d’Ondara en el seu primer centenari [En línia] http://www.ondara.cat/arxius/Ondara-llibre-PlacaBous-Miralles.pdf