La ruta urbana d'Ondara és una ruta fàcil, de tipus circular i amb una distància d'1,71 quilòmetres. Realitzarem 12 parades per a visitar els llocs més emblemàtics del poble.
Comencem aquest trajecte local en l'edifici del Prado, construït en els anys cinquanta del segle passat. La seua funció original era la de mercat de productes de la terra d'Ondara i els pobles de la rodalia.
Seguint cap a la plaça del Convent, trobem la font de la Carxofa, construïda a finals del segle XIX, que constitueix tot un símbol per als ondarencs. Fou soterrada en la dècada dels setanta i recuperada en 1983.
Just després, tenim el Claustre de l'ajuntament, que formava part de l'antic convent dels Franciscans Mínims, edifici religiós alçat durant la primera meitat del segle XVII.
Pujant a la plaça Major, trobem la Casa de Cultura. La senyora Pepita amb el seu marit van comprar la part de dalt que dona a la plaça i, l'any 2000, la corporació municipal va acordar adquirir-la.
Al seu costat està la torre del Rellotge, construcció militar medieval, l'única dempeus de les quatre torres defensives del castell-palau d'Ondara. Acull la maquinària d'un rellotge de torre de finals del segle XIX.
Seguint pel carrer Sant Benet, tenim el trinquet, inaugurat el 1872 per a la pràctica de pilota valenciana, amb una llarga tradició a Ondara i a tota la comarca.
Seguidament, la casa del Mayorazgo, Bé d'Interés Cultural. Imponent casa de planta quadrangular, d'aspecte sòlid i senyorial.
Baixant pel carrer de Dénia, tenim l'església de Santa Anna, erigida entre els segles XVII i principis del XVIII. La planta és de creu llatina i la nau principal està coberta amb volta de canó.
Buscant el carrer Verge dels Dolors, trobem la capella del Crist, bastida a finals del segle XIX. Consta de dos edificis contigus: un que és la capella original, i el segon, que és una ampliació de principis del segle XXI.
Baixant pel carrer, trobem el llavador, singular edifici inaugurat l'any 1950 aprofitant l'aigua corrent de la bassa canalitzada per l'assut.
Deixem arrere la plaça del País Valencià i arribem a la plaça de bous, inaugurada en 1901, que constitueix un exemple d'arquitectura neomudèjar. Feta malbé durant la Guerra Civil, es va reconstruir el 1957.