Edifici singular inaugurat l’any 1950 i concebut perquè les dones de la població pogueren llavar-hi la roba, aprofitant l’aigua corrent del safareig canalitzada per l'assut. Té una composició molt ordenada, conjugant a l’exterior aires classicistes i a l’interior reflexos de l’arquitectura industrial del segle XIX.
Fa poc que l'han condicionat i acull, de manera permanent, una sèrie de fotografies i cartells sobre el seu passat.