Forna disposava d'una escola classificada com a unitària mixta. Com era prou habitual en molts pobles, en aquella època l'Ajuntament no gaudia de cap local públic, raó per la qual havia de llogar una casa que fera d'escola i, de vegades, de lloc d'habitatge de la mestra o el mestre.

El curs 1932-1933, la mestra interina Jesusa Sirera Tormo va ser l'encarregada de complimentar l'estadística escolar de 1932, gràcies a la qual coneixem que l'edifici que allotjava l'escola havia canviat: ara estava a la Casa Badia. Segons aquest informe, l'edifici era inadequat, perquè no reunia les condicions higièniques escaients i mancava de serveis per als infants. L'habitatge de la mestra, també situat en aquest edifici, es trobava en unes condicions impròpies per a viure. A més, assenyalava, el mobiliari era suficient, però vell, i el material escolar era escàs.

La Casa Badia és un dels edificis més representatius i estimats pels veïns de Forna. Situada al cor del poble, el pas del temps, la deixadesa i algunes qüestionables actuacions l'havien ferida greument. Per tal de curar-ne les nafres i dotar-la d'una nova funcionalitat, el mes de setembre de 2016 van començar les obres de rehabilitació, les quals van parar un mes després per raons "tècniques". No obstant això, fa poc s'han représ les obres de recuperació de l'emblemàtic immoble.

El projecte de rehabilitació de la façana considera també la restauració dels tres rellotges de sol i de la inscripció (extreta d'un versicle del Llibre de Job) que n'acompanya a un:

Año 1782

Joaquin Sansano Vicario

Dies mei transierunt sicut Aquila vols ans ad escam. (Job c.9 v.26): "Els meus dies transcorregueren com àguila a l'atac de la seua presa."