El CE d'Alcoi va explorar l'avenc d'Enmig per primera vegada en 1953. En 1961, R. Pla del CE d'Alcoi va alçar la primera topografia i, en 1980, amb el seu fill Rafael, O. Trelis, R. Casasempere i A. Sánchez, van revisar tota la topografia.

Des de la carretera de Pego a Ebo i sobre el quilòmetre 8,4 en les coordenades UTM 4300175N 749133E, cal agafar un camí de muntanya que duu als avencs Ample, Estret i d’Enmig, seguint el camí cap a un refugi de muntanya. En les coordenades 4300444N 748522E, el camí deixa espai per a aparcament. Aquest punt queda a un quilòmetre de la carretera. Des d'ací, falten només  cinc minuts per a arribar a l'avenc.

Té una boca ampla que arriba als 30 metres de diàmetre i es tanca fins als 5 metres des de l'inici, amb la qual cosa resulta una obertura aproximada real de 20 x 15 metres a partir de la cota en què es formen unes terrasses al principi de la verticalitat. El primer pou des del punt d'ancoratge toca els 80 metres a plom, amb una amplària mitjana de 8 x 15 metres en sentit nord a sud. En l'extrem nord, la paret forma voltes penetrant i unint-se amb un tub vertical de 35 metres d'altura des de la base, que resta separat per unes goles que determinen les dues parts del conjunt cavernari.

La planta principal (P) té una longitud de 12,5 i de 3 a 5 metres d'amplària, orientada de N 27º E a S 24° O. El sòl està cobert per un con que segueix el pendent nord-nord-oest de la sala amb una inclinació de 48°. Al sud-sud-oest d'aquesta planta, hi ha una plataforma horitzontal. Ací, una gola de quasi 9 metres d'altura uneix la planta (P) amb l'extrem S del tub, on trobem uns avencs menuts, a l'oest de la gola. Els avencs tres i quatre s'emmarquen en tubs xicotets, que arriben als 10 metres de profunditat cadascun, encara que, a causa de la diferència de cotes del seu brocal d'entrada, l'avenc tres toca els 69 metres i l'avenc 4 els 83 metres de profunditat. Al nord-nord-oest queda situada una saleta en la paret oest, d'uns 5 x 2 metres de superfície, el sostre de la qual forma un tub gran unit al pou principal de descens, el qual desapareix a mesura que s'acosta a superfície i forma part de la paret vertical de l'avenc o pou d'entrada. Al final del con d’erosió, s'hi obri un pas de 120 centímetres d'altura per 80 d'amplària mitjana que dona a un petit avenc de dos metres de profunditat fins a l'entrada a la planta (M) de configuració quadrangular i de 5 x 4 metres de superfície, amb un màxim de 3 metres d'altura. Cap a l'est, el sostre s'eleva considerablement i arriba a una xemeneia de dimensions importants a 10 metres d'altura. A l'est de la saleta es troba l'avenc dos de 7,6 metres de profunditat en vertical absoluta, on hi ha una altra entrada a uns dos metres sobre aquella, oberta en la paret nord, en què trobem un repeu de fàcil accés que dona pas a la planta (S), situada a uns 7 metres sobre la planta (M).

Aquesta petita planta presenta, a l'oest, una boca d'avenc, la vertical del qual toca els 14 metres de profunditat. La seua base és l'esquerda oest de la planta (I), amb direcció nord-nord-est a sud-sud-oest. Així mateix, la petita plataforma (S) queda oberta per l'extrem S a l'avenc principal o pou d'entrada, i forma un balcó sobre la planta (M) pel costat est. Una altra vegada en la base de l'avenc dos, i damunt la cúspide del con d’erosió de la planta (I), al sud-oest de la sala s'obri una estada d'uns 20 metres, amb el punt més profund al nord-est. A l'oest, el sostre, que arriba als cinc metres d'altura, descendeix formant un laminador amb el sòl on hi ha a una altra esquerda vertical, base de l'avenc u abans esmentat, el terra del qual queda normalment enfangat.