El CE d'Alcoi va explorar l'avenc Estret per primera vegada el dia 24 de gener de 1954, amb Rafael Pla al capdavant, qui va tocar la base de la cavitat, seguit de José Navarro Claudio Blanquer i Fernando Llovet de Pego. En aquell temps va tindre un gran ressò perquè fou la segona vertical del món, precedida només pel de La Pierre Saint-Martin.

Anant per la carretera de Pego a Ebo, cal pujar fins al serral del Pla del Molló entre els quilòmetres 10 i 11. A uns 110 metres abans d'arribar al quilòmetre 11, agafarem una pista que s'obri a la dreta de la carretera. Seguint el camí,  a uns 500 metres de recorregut, veurem l'avenc a mà l'esquerra, en el vessant dret del barranc per on pugem, a l'altre costat d'uns bancals. 

La boca de l'avenc és de grans proporcions, de 15 x 12 metres de superfície, seguida per un tub ample. Les parets del límit nord-oest s'eleven sobre les oposades uns huit metres, encara que la boca queda difusa amb el lapiaz abrupte.

A l'avenc s'hi arriba per la vora est, al principi trobarem arbustos, plantes enfiladisses i arbres que ocupen els primers 15 metres.

La topografia és molt senzilla, ja que és un poc gegant de 127 metres de vertical absoluta i 142 metres de profunditat, amb una amplària mitjana de 15 metres. La cavitat, més o menys quadrangular, està formada per parets pràcticament verticals. Truncada als 15 metres per una plataforma molt inclinada en la part sud-sud-est, la resta segueix de manera vertical. Als 60 metres torna a presentar a l'est una nova plataforma escalonada descendent, d'uns 15 metres de vol, fins als 72 metres. A partir d’ací, s'obri una campana de més de 25 metres de llarg per 20 d'ample, que arriba als 110 metres.

La planta presenta una estada de 13 metres d'amplària per 30 de llargària, disposada de nord-nord-est a sud-sud-oest amb un con d’erosió, inclinat cap al nord-nord-est, que entra fins als 142 metres des del llavi superior del brocal d'entrada. A l'oest, una gola ens condueix a una saleta plena de concrecions, a partir de la qual veiem una xemeneia profunda que s'eleva cap a superfície. A l'est, ascendint per la paret, arribarem a una terrassa menuda i molt concrecionada.