Aquesta és una ruta circular fàcil de 9,68 quilòmetres entre Jesús Pobre i els voltants. La ruta comença en la plaça del Doctor Vicente Senti, des de la qual, baixant per l'avinguda Diagonal, trobem la primera parada, el riurau Senyoret, una edificació molt utilitzada des de la segona meitat del segle XIX fins principis del segle XX.
Ens endinsem pel carrer de les Eres fins que topem amb l’església de Jesús Pobre, que fou construïda després de la fundació de l'ermitori, en el 1642, per fra Pare Esteve, i en les claus dels arcs de reforç de la volta de canó del temple es poden observar dues dates: 1660 i 1668.
Anem a buscar el carrer de les Basses i seguim la senda fins a trobar la casa dels Patos: un edifici d'arquitectura sòbria i dedicat a la feina del camp, propietat de gent adinerada. Construïda en el període de 1848 a 1873, és un clar exemple de l'arquitectura de la pansa.
Seguidament, descobrim l’alqueria Colomer, composta per quatre edificis: l'alqueria (construïda el 1696), el riurau dels Saragossins, la casa dels Patos i els corrals de Montgó.
Baixant per la mateixa senda i agafant l'encreuament de la dreta, arribem a la parada del cementeri, i pujant pel carrer de Baix trobem els Quatre Cantons: un poblament dispers en el qual hi ha un grup de cases, construït entre 1873 i 1900. A prop està el riurau del Tio Berto.
Deixem a la nostra esquerra els Tres Molins, construïts entre 1650 i 1708, que s'utilitzaven per a moldre el blat i produir farina. Pujant per la senda dels Tossals dels Molins i seguint pel camí Bisserot, ens topem amb el pou de Bisserots. El pou està construït sobre una antiga sénia de forma el·líptica que data del segle XVI. A la seua esquerra apareix l’alqueria de Bisserots, un llogaret d'època morisca format per diversos habitatges i que empra tècniques constructives del segle XV-XVI.
Seguim la senda per a buscar el club de golf de la Sella on trobem l’alqueria Ferrando, construïda en el segle XVI, i que, igual que la de Colomer, es convertiria en el centre econòmic de la seua àrea.
Tornarem per on hem vingut fins a trobar la bassa dels Moros, del segle XVII, la qual arreplega tota l'aigua a través d'una gran canalització.