Ruta circular per Jesús Pobre i el seu patrimoni. Comencem en la plaça del Doctor Vicente Sentí i baixarem per l'avinguda Diagonal on trobem el riurau Senyoret: edificació molt utilitzada des de la segona meitat del segle XIX fins a principis del segle XX.
Ens endinsem pel carrer de les Eres fins que arribem a l’església de Jesús Pobre, construïda després de la fundació de l'ermitori, el 1642, per fra Pare Esteve. En les claus dels arcs de reforç de la volta de canó del temple es poden observar dues dates: 1660 i 1668.
Anem a buscar el carrer Basses i seguim la senda fins a trobar la casa dels Patos, un edifici d'arquitectura sòbria i dedicat a la faena del camp, els propietaris del qual era gent adinerada. Construïda en el període de 1848 a 1873, és un clar exemple de l'arquitectura de la pansa.
Seguidament, trobem l’alqueria Colomer (construïda en 1696): composta per quatre edificis, l'alqueria Colomer, el riurau dels Saragossins, la casa dels Patos i els corrals de Montgó.
Baixant per la mateixa senda i agafant l'encreuament de la dreta, arribem al cementeri. Seguidament, pujant pel carrer de Baix trobem els Quatre Cantons: poblament dispers format per un grup de cases construït entre 1873 i 1900. Molt a prop està la parada el riurau del Tio Berto.
Deixem a l'esquerra els Tres Molins, situats al tossalet dels Molins, que foren construïts entre 1650 i 1708, i s'utilitzaven per a moldre el blat i produir farina.
Pujant per la senda dels Tossals dels Molins i seguint pel camí Bisserot, arribarem al pou de Bisserots, que abastia d'aigua el conjunt de l'alqueria de Bisserots i la distribuïa parcialment en un sistema d'irrigació per a fer horta. El pou està construït sobre una antiga sénia de forma el·líptica que data del segle XVI.
A l'esquerra del pou, es troba l’alqueria de Bisserots: llogaret d'època morisca formada per diversos habitatges i que empra tècniques constructives que ens remeten als segles XV-XVI.
Seguim la senda i busquem el club de golf de la Sella on trobem l’alqueria Ferrando. Construïda en el segle XVI i igual que la de Colomer, esdevindria el centre econòmic de la contornada.
Tornarem cap arrere fins a trobar la bassa dels Moros, del segle XVII.