“En aquest jaciment s'engloben totes les cultures que han passat pel municipi, des dels ibers fins als primers pobladors cristians, en què destaca la presència andalusina.

El jaciment és un abric menut que es va utilitzar com a abocador almenys des del segle II aC. De moment, no se sap si es va utilitzar com a habitacle o habitatge anteriorment, encara que sí que sabem que s'usaria com a corral, com podem veure en els murs.

El fet que s'emprara com a abocador n'ha afavorit la datació perquè hi ha aparegut material ceràmic de diverses èpoques, entre el qual destaca una peça de ceràmica ibèrica completa.

L'ocupació romana d'aquest jaciment també va ser important. Fins a l'actualitat, l'ocupació que ha tingut es coneix a través de la ceràmica amb algunes restes de ceràmica sigil·lada. En el material descobert s'hi troben restes que comprenen un arc des del segle I aC fins al segle V dC.

Al capdavall d'uns bancals s'hi ha trobat també estructures arqueològiques que correspondrien a una alqueria andalusina denominada Alabiar, documentada en 1277.” (1)

En les excavacions arqueològiques s'han arreplegat ja una desena de sitges excavades en terra que s'utilitzaven per a emmagatzemar els cereals i que després s'amortitzaven amb les deixalles que generava l'alqueria. Els pobladors s'il·luminaven amb la flama blavosa dels cresols d'oli de piquera, una novetat tecnològica, precedent dels fanals, que va portar la llum a les cases andalusines. Aquestes palmatòries d'oli han aparegut excavant l'última sitja descoberta.

(1) Turisme Benitatxell (2018) La cova de les Bruixes. Turismo Benitatxell https://www.turismobenitatxell.es/es/que-ver/yacimientos-arqueologicos/27-cova-de-les-bruixes