El pantà d'Ísber es va projectar a la fi del segle XIX com una solució al regadiu de la plana de la Rectoria i Dénia, després de la crisi pansera motivada per la fil·loxera. El pla, que originalment va ser d'iniciativa popular, va tindre un bon acolliment per part dels financers privats, i es va constituir la Comunitat de Regants del Pantà d'Ísber per al reg de 10.000 hectàrees. Aquest pla, paralitzat fins a 1928, es va reprendre eixe mateix any amb el començament de la primera fase de les obres del reservori, que, en 1931, concloïa amb una presa de 27 metres d'altura.

Després de la Guerra Civil Espanyola, acollit al pla d'ajudes i subvencions, un projecte nou elevava la presa, en una segona fase, fins als 60 metres, la qual cosa permetia que el receptacle poguera depositar 8 hm³ d'aigua. Finalitzat el projecte, en 1944, es va omplir el pantà fins als 27 metres de la presa preexistent, però vint dies després es va buidar completament, a conseqüència de les filtracions que hi havia en les parets i el llit.

Encara que va haver-hi nous projectes d'impermeabilització, no es va desenvolupar mai cap; no obstant això, el paper que exerceix la presa no és menyspreable, ja que la retenció de les aigües possibilita la recàrrega de l'aqüífer del Migdia.

Quan el riu ix de l'embassament origina una llacuna, el toll Blau, que manté l'aigua tot l'any i està envoltada de vegetació frondosa. Posteriorment, entra a la plana de Tormos, Orba i la Rectoria, on s'eixampla el llit i rep les aigües del barranc de la Bolata i de la Cava, que s'aprofiten per a regar.