Després de l'ordenació parroquial de 1535, es construiria inicialment un temple modest sobre l'original mesquita musulmana. Només amb la repoblació del segle XVII, s'hi edificaria una església, de planta rectangular i nau amb volta de canó i capelles laterals. El creuer i l'altar major es van construir el 1700. El fons històric de l'arxiu parroquial, així com part de la documentació més moderna, es va lliurar en dipòsit al Fons Històric de l'Arxiu Diocesà de València en dos moments diferents: un primer lliurament l'any 2003 i l'altre en 2010. El rector actual atén, també, les parròquies de Benimaurell i Fleix. 

El temple compta amb una façana amb remat de motlura curvilínia. El campanar se situa en un lateral de la façana principal de l'església. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer té una finestra tapiada, possiblement destinada a les campanes i aprofitada per a col·locar l'esfera del rellotge. Una motlura simple separa el primer del segon cos. Aquest presenta quatre finestres amb arc de mig punt i es combina el mur lluït amb la rajola vista. El tercer cos presenta dues altures amb un arc per cada lateral. El primer té uns arcs disposats en diagonal i, el segon, uns aletons i pinacles. Presenta una coberta a quatre aigües amb creu i penell.

El temple té la condició de Bé de Rellevància Local. L'any 1994, les dues campanes estaven instal·lades amb truges de ferro de la foneria Roses. La gran tenia una maça horària per als tocs horaris i cadena al batall per a repicar-la des del peu de la torre. El campanar té un remat senzill.

L'estat de conservació del campanar és bo, així com el de les campanes. Aquestes estan instal·lades a les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Tenen un motor d'impuls i monofàsic. Els batalls estan lligats i reforçats amb cable de seguretat.