L'Atzubieta és considerat el poblat morisc de més extensió i millor conservat de tota la Comunitat Valenciana i constitueix un exemple quasi únic de l'evolució de l'arquitectura rural musulmana.

L'antic llogaret musulmà de l'Atzubieta es troba al nord d'Alcalà de la Jovada, separat per un riuet. Abans de l'expulsió dels moriscos, hi vivien 17 famílies, segons el cens del 1607.

La primera referència documental que tenim del despoblat de l'Atzubieta data del 1356, però alguns materials arqueològics indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I. Va ser ocupada per repobladors cristians al llarg de tot el segle XVII i es va abandonar definitivament a principis del segle XVIII, encara que les cases han estat reutilitzades com a corrals de ramat fins fa molt poc.

És un conjunt d'edificacions les restes constructives del qual formen sis agrupacions o illes molt pròximes entre si, encara que es divideixen en dos sectors, occidental i oriental, separats per una distància aproximada de 100 metres. El sector més ben conservat és l'occidental, al costat del camí.

Les cases tenen una estructura senzilla, són de planta quadrangular, amb una habitació paral·lela a la façana principal i un pati que ocupa gran part de l'edifici. En alguns casos hi ha un altre habitacle al fons del pati o adossat, formant una L, en un dels laterals. Els escassos departaments servien per a dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc. L'ample dels murs és de 45 centímetres.

S'hi ha trobat les restes d'una premsa d'oli tallada a la mateixa roca del sòl. També es conserven restes d'un molí amb la séquia que li subministrava l'aigua des d'una cota més alta del riu i una sénia, datats de l'ocupació cristiana.