Dels 21 poblats que va arribar a tindre la Vall de Gallinera en època medieval, només huit en resten habitats en l’actualitat. El pas del temps ha esborrat l’emplaçament de moltes d’aquestes alqueries, els habitants de les quals foren els que començaren a abancalar el terme de la Vall, traçaren camins i condicionaren espais de conreu irrigats a partir de la derivació de l’aigua de les fonts principals. 

L’aparició de tantes alqueries s’explica, segons Josep Torró (2004), per “la pressió senyorial sobre els musulmans de la Vall de Gallinera, que provocava la necessitat de posar en conreu terres marginals i produir més rendes”.

Arran de l’expulsió morisca, les que tenien els espais agraris més consolidats foren repoblades amb gent vinguda de Mallorca.

D’aquesta etapa musulmana i morisca de la Vall de Gallinera podem visitar les restes de tres d’aquestes alqueries: l’Alcúdia, Benimarsoc i la Solana de Benissili. 

Despoblat de l’Alcúdia

Apareix per primera vegada al cens de 1369. El topònim significa tossal (en àrab al-kúdya), i de vegades apareix documentada com l’Alcúdia de Gallinera. El 1535, en temps de la desmembració de la parròquia de Gallinera, comptava amb 14 cases de moriscos i amb església pròpia. Va quedar despoblat després de l’expulsió dels moriscos de 1609 i va ser repoblat amb mallorquins pel duc de Gandia. Finalment, quedà despoblat a mitjan segle XIX.

Despoblat de Benimarsoc

Apareix per primera vegada el 1286. El 1535, en temps de la desmembració de la parròquia de Gallinera, comptava amb nou cases de moriscos. Segons Cavanilles, va quedar despoblat després de l’expulsió en 1609 i es va tornar a poblar amb mallorquins pel duc de Gandia. Finalment, quedà despoblat a mitjan segle XIX. L’obertura i ampliació del camí del castell va arrasar l’era i habitatges que quedaven a l’altra banda del camí.

Despoblat de la Solana de Benissili

No s’ha localitzat cap document que permeta recuperar el nom original d’aquesta alqueria musulmana, per la qual cosa es va decidir anomenar-la la Solana de Benissili, igual que l'orònim de la zona.

Al seu voltant, s'observen diversos murs de pedra seca que configuren un paisatge agrícola de secà, però entre els marges crida l’atenció un camí o vial ben marcat per murs de pedra seca que baixa des de més amunt de les restes com una rampa, i un altre de secundari més desdibuixat que es dirigeix cap a una aigüera de tap que es troba a l’oest de les restes.