Cristóbal Camacho Claramunt, casat amb Vicenta Giberto, va fer construir una nova església sobre la capella que servia de cripta, la van inaugurar en 1749 i hi va fundar una capellania en 1771 amb l'obligació que el capellà residira a la Llosa, celebrar missa diària i ensenyar a llegir i escriure als veïns. Va regentar per primera vegada aquesta capellania el seu nebot, Josef Camacho Álvaro.

En 1962, es va construir el campanar que va substituir a l'espadanya antiga de l'església. El 15 de Juny de 1972 es va crear la parròquia de la Puríssima Concepció de la Llosa, amb en José María García Lahiguera com a arquebisbe de València.

És una construcció de caràcter senzill. La façana s'organitza en una porta principal metàl·lica de dues fulles i una obertura en la part superior. Aquesta porta queda remarcada per pilastres i un fris, que l'emmarca a manera de motlura. Sobre la porta, una fornícula menuda albergava una imatge, que en l'actualitat no hi és. Més amunt, una finestreta central acaba l'organització de la façana, rematada amb una cornisa inclinada de dos aiguavessos. La coberta, també de dos vessants, apareix remarcada amb motlures al centre.

A la dreta, una torre campanar remata la composició de l'església. És una torre amb un rellotge central i rematada amb una cúpula piramidal, decorada amb taulells de color blau.

Els paraments de la façana principal estan fets amb blocs de pedra regulars, conformant una façana senzilla i austera, sense molta ornamentació. La coberta és de teula àrab i l'estructura està acabada amb fusta en algunes finestres i metall en les reixes i en la porta principal, amb planxa de llautó amb reblons

L'actual església de la Puríssima Concepció anteriorment es deia dels Sants Reis, fins a 1922 figura en diversos documents amb aquesta advocació.