El segle XVIII és de molta importància, ja que la gran majoria de les esglésies es van construir a principis d'aquest segle quan la crisi de l'expulsió i l'adaptació dels nous repobladors va superant-se. Ja al segle XX, es crearen dues noves parròquies: la parròquia de Benialí en 1961 i la parròquia de la Carroja en 1972.

Durant la Guerra Civil es van perdre gran quantitat d'obres d'art, imatges i retaules, principalment. Les campanes també van desaparéixer, probablement foses per a fabricar munició. Les actuals són d'època recent.

La tipologia d'església més comuna és aquella que presenta planta rectangular de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, cobertes normalment amb volta de canó o volta bufada (Benirrama, la Carroja, Alpatró i Benissili, aquesta última molt petita). En alguns casos es plantegen traces un poc més complexes, com la de Benissivà, en què la planta queda assenyalada la creu llatina amb dues cúpules, o apareixen recursos ornamentals singulars, com els elements neogòtics de Benialí.

L'actual temple parroquial de Benirrama es va construir sobre un d'anterior, amb el mateix titular, sant Cristòfor. L'inici de l'edificació data de l'any 1790. Més tard, l'any 1816 es va restaurar.

El campanar està situat en un lateral de la façana principal i és de planta lleugerament rectangular. Està pintat de blanc a l'exterior i l'interior del primer cos té una escala que permet accedir fins a la sala de les campanes. El segon cos presenta diverses finestres amb arc de mig punt i a l'exterior estan emmarcades per unes pilastres toscanes que ocupen l'aresta. Sobre aquestes es disposa la cornisa. El campanar està rematat per una teulada de teula de quatre aigües.

En una de les finestres es conserven uns coixinets, fet que permet aventurar l'existència de dues campanes abans de 1936. Aquestes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional local.

Hi ha dos rellotges solars, un situat al lateral sud del campanar i l'altre sobre la façana principal de l'església.

Dins d'aquesta església hi destaca el retaule de la Missa de sant Gregori amb el Judici Final, obra anònima valenciana de finals del segle XV restaurada l'any 2006. La restauració va treure a la llum una escena que s'havia tapat amb posterioritat. Aquesta troballa converteix l'obra en una de les peces de més interés de l'art valencià de l'edat mitjana.  (1)

 (1) Torro i Abad, J. (1986) Església i moriscos a la Vall de Gallinera (1578-1583). Aspectes econòmics de l'enfrontament. 1er congrés d'estudis de la Marina Alta.