El segle XVIII és de molta importància, ja que la gran majoria de les esglésies es van construir a principis d'aquest segle quan la crisi de l'expulsió i l'adaptació dels nous repobladors va superant-se. Ja al segle XX, es crearen dues noves parròquies: la parròquia de Benialí en 1961 i la parròquia de la Carroja en 1972.

Durant la Guerra Civil es van perdre gran quantitat d'obres d'art, imatges i retaules, principalment. Les campanes també van desaparéixer, probablement foses per a fabricar munició. Les actuals són d'època recent.

La tipologia d'església més comuna és aquella que presenta planta rectangular de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, cobertes normalment amb volta de canó o volta bufada (Benirrama, la Carroja, Alpatró i Benissili, aquesta última molt petita). En alguns casos es plantegen traces un poc més complexes, com la de Benissivà, en què la planta queda assenyalada la creu llatina amb dues cúpules, o apareixen recursos ornamentals singulars, com els elements neogòtics de Benialí.

L'església de Sant Roc es troba a la part més antiga del poble de Benialí. Segueix un estil neogòtic i va ser erigida en parròquia independent en 1961.

La torre és de planta lleugerament rectangular i té tres cossos i està situada al peu del temple parroquial. Els dos primers cossos tenen el mur lluït i als cantons i arcs es disposen unes rajoles que simulen els carreus de pedra. El segon cos té quatre finestres amb arc de mig punt i el tercer presenta el remat habitual dels campanars barrocs valencians, però amb unes formes lleugerament més abstractes. Té dues altures amb arcs de mig punt i, en la primera, hi ha uns arcs en diagonal. Està rematat amb coberta de teula de quatre aigües. A l'interior del primer cos trobem una escala que recorre el seu perímetre fins a arribar a la sala de les campanes.

Té tres campanes. La xicoteta té el nom de Petra. Les altres dos són de l'any 1951 i estan dedicades a la Immaculada (la mitjana) i sant Roc (la gran).

El temple parroquial i el campanar es van restaurar fa uns pocs anys. En l'interior es pot gaudir de la imatge del Crist de la Providència, una obra anònima de l'edat mitjana que es va salvar de la crema durant la Guerra Civil gràcies al fet que la van treure del poble per a resguardar-la a Gandia. A més d'aquest crist, se'n conserva un altre que la tradició oral atribueix al convent de Benitaia. (1)

 (1) Torro i Abad, J. (1986) Església i moriscos a la Vall de Gallinera (1578-1583). Aspectes econòmics de l'enfrontament. 1er congrés d'estudis de la Marina Alta.