Llíber és parròquia independent des de 1903. Fins a aquesta data, la seua història eclesiàstica ha estat completament lligada a la de Xaló. 

El primitiu temple cristià de Llíber, edificat sobre l'antiga mesquita, fou construït entre 1534 i 1535. Només en temps de l'arquebisbe Joan de Ribera ens consta per primera vegada Llíber com a annex de Xaló i, molt possiblement, només després de l'expulsió de 1609, i la posterior repoblació en 1611, hem de parlar de l'existència dels primers cristians vells i d'una capella de culte. De fet, el primer esment sobre un lloc de culte cristià a Llíber, és en la visita pastoral de Xaló de 1654. Inicialment, comptava amb l'altar major i dos laterals per a una població de 27 cases i 120 persones. En la visita de 1663 ja s'esmenten dos altars més. Sabem que el rector de Xaló tenia obligació de dir missa només el diumenge i els dies festius. Els sagraments del baptisme i matrimoni se celebraven a Xaló i tan sols els soterraments s'oficiaven en el temple de Llíber.

El creixement continu de la població va permetre que en 1806 poguera tindre un sacerdot resident. La població en 1806 era de 101 cases i 361 persones. Aleshores, es va fer una pica baptismal i un sagrari per al Santíssim, a més d'una remodelació de la capella. Tanmateix, l'estat del temple continuava sent ruïnós. Això va fer que en 1859 es començara la construcció d'un edifici de culte nou sobre la capella. Amb moltes dificultats inicials, el temple va ser beneït el 1875. En 1900, Llíber comptava ja amb 838 habitants, per la qual cosa tres anys més tard, es va aconseguir que l'arquebisbe Herrero erigira la rectoria en parròquia independent.

De l'església d'aquella època, sabem que havia sigut una mesquita islàmica, reconvertida en temple catòlic cap a 1535 arran de la conversió forçosa de la població mudèjar. Els utensilis i ornaments eren pobres. En principi, només hi havia tres altars, a més dels titulars: sant Sebastià, sant Mateu i sant Miquel Arcàngel, segons la visita de 1654. En la realitzada en 1663, se n'esmenten dues més: el de sant Francesc d'Assís i el de santa Isabel. En la de 1688, s'esmenten els denominats plats i demandes de sant Antoni Abat, santa Margarida i santa Isabel.

El temple, completament de totxo de cara vista, compta amb una torre campanar de base octogonal molt característica. Es tracta d’una església de tres naus, les laterals amb capelles entre contraforts, que a la part exterior de la teulada es converteixen en arcbotants units a la central de més altura. El temple, tal com el veiem actualment, és producte de la restauració duta a terme entre 1981 i 1984. Ara com ara, la parròquia de Llíber està servida pel rector de Xaló.