L'església de l'Assumpció de Pego és el temple catòlic més important de la localitat, d'estil gòtic renaixentista, construïda al segle XVI sobre les ruïnes d'una altra església més menuda, alçada, al seu temps, sobre les restes de la mesquita d'Uxola.
En 1599, va començar la construcció del temple nou. Les obres es donaven per finalitzades el 1614, però, en realitat, van acabar definitivament a finals del segle. El campanar i la capella de la comunió són del 1700-1725. S'hi conserven obres d'art interessantíssimes, com ara una verònica del segle XIV, una Mare de Déu de l'Esperança i una creu processional del XV, i altres imatges i objectes d'orfebreria.
En algun moment de la seua història, l'església de Pego arribaria a tindre fins a 16 beneficiats. Aquesta parròquia dona nom a l'arxiprestat, i és històricament centre de la Vall de Pego i centre de les poblacions i valls veïnes. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, també existeixen llenços del segle XVIII i nombroses peces d'orfebreria a partir del segle XV fins als nostres dies. Compta amb peces ceràmiques del segle XVI i estucats en la capella del Santíssim del segle XVIII. Hi destaquen dues obres excepcionals pròpies de l’estil gòtic valencià, atribuïts a algun deixeble de Reixach, el retaule de la Mare de Déu de l’Esperança o de la O i una doble verònica de la Santa Faç.
L'actual retaule de l'altar major, així com la pintura de tota l'església, és del valencià Rafael Cardells i és de després de la Guerra Civil Espanyola, pintats entre 1949 i 1963.
La torre campanar de l'església de l'Assumpció de Pego és de pedra tallada, i a causa de la gran alçària, les parets de la base tenen dos metres de grossària. La construcció del campanar va començar el 1700 i es van haver de cobrir amb terra els diversos nivells per a aconseguir alçar-la, fruit del treball de Félix Pérez i de l'arquitecte Francisco Galtea.
És seu de l'arxiu parroquial més antic de la comarca i un dels que es troba en més bon estat de tota la Comunitat Valenciana, en el qual es conserven toms i documentació des de 1535.