El cim de la Safor és el punt més alt i més septentrional de la Vall de Gallinera. Es troba a la fita amb els termes de Vilallonga, a la Safor, i de l’Orxa, al Comtat. És una ruta que podria connectar perfectament amb les que pugen al cim des dels dos pobles.

L’itinerari té dues opcions. Per fer la més llarga, podem eixir de Benialí o Benissivà i, seguint pel camí de la Solana, pujar per la costera del Maiolet. Travessarem una zona de matollar de coscoll, llentiscle i margalló, amb multitud d’herbes aromàtiques com el timó, el romer, la sajolida o el té de roca. El camí zigzagueja per agafar altura, amb trams empedrats i de tant en tant algun rodal de pins, ullastres i garroferes. Passarem per diversos corrals mig enderrocats i alguna cisterna, amb capella de pedra. La senda es converteix en camí terrer ample i, seguint sempre a l’esquerra, arriba a la carretera de la Llacuna. La travessem i, just a l’altre costat, començaria l’opció curta.

El camí de terra baixa cap al corral de Pere Jordi, però sense arribar-hi. En arribar a l’encreuament, el sender, per pujar al cim de la Safor, s’enfila a la dreta, però no podem deixar de visitar la cisterna que tenim a pocs metres d’haver agafat el camí de l’esquerra i el corral de grans dimensions, en què s’aprecia encara l’estil rural dels corrals de muntanya.

Si continuem cap al cim, veurem com la vegetació va canviant, desapareixen els pocs pins i apareixen les carrasques, algunes de grans dimensions com les de la foia Alta, altres joves brancals rebrotats de les velles mares que antany cobrien de bosc frondós aquestes contrades.

Després d’una pujada continuada però còmoda, s’arriba al cim, als 1.013 metres d’altitud, des d’on podrem albirar l’immens territori que el rodeja. En dies clars es pot veure Eivissa, les muntanyes més altes del territori valencià i el perfil del litoral. I també tindrem una perspectiva de tota la Vall, vista de sud a nord i de ponent a llevant, cada poble, cada lloma, cada barranc…