L'Atzúbia va ser alqueria andalusina, mudèjar i llogaret morisc. De població musulmana fins a l'expulsió de la població morisca l'any 1609, va ser repoblada per gent vinguda de l'illa de Mallorca.

El nucli urbà de l'Atzúbia, originalment, era llarg i estret i s'estenia fins al sud del barranc. Comptava amb un únic carrer: l'actual carrer Principal.

Comencem en la Creu de Pedra, que marca un encreuament de camins i el final del nucli urbà. Seguint pel carrer Principal, a l'altura del número 30, hi havia un edifici amb una torre que va ser casa, presó i almàssera.

La plaça Rodona era on se secava el cereal. Al centre històric hi ha l'ajuntament vell (casa núm. 43), i la porta menuda era l'entrada a una presó.

Hi trobem també l'església, dedicada a sant Vicent Ferrer i construïda en el segle XVII, a més de la casa abadia.

Baixant pel carrer de la Font, trobarem la font i llavador del poble. Davant hi ha un museu privat que alberga una col·lecció d'elements de la vida quotidiana i el camp.

Finalment, a l'Atzúbia hi ha una galeria d'art privada que atrau visitants de tot el món. Va ser el somni d’Aldo Nonis, escultor de professió i un enamorat de l'art (Adsubian Gallery).