La inaccessibilitat del terreny d'aquesta vall va permetre que fora el centre d'operacions del cabdill musulmà al-Azraq en la lluita contra Jaume I. Posteriorment, en la intensa i dolorosa guerra del 1609, seria també un centre neuràlgic de la rebel·lió. Hui encara podem contemplar part del suposat palau d'al-Azraq, del segle XIII, en la plaça Major del poble, que ocupa tota una illa de cases de la qual forma també part el temple cristià actual.

L'església, situada en la plaça Bisbe Vilaplana, està construïda sobre el cos principal de l'antic castell o mansió senyorial i sobre les restes d'una mesquita, conservant alguns elements defensius de la construcció primitiva. Inaugurada l'any 1636, sota l'advocació de la Puríssima Concepció de la Nostra Senyora.

Eclesiàsticament, la Vall d'Alcalà havia pertangut, inicialment, a la parròquia de Gallinera, raó per la qual es deia també Alcalà de Gallinera. Però, sens dubte i igual que moltes altres alqueries morisques, aquesta parròquia fundada per a evangelitzar la població autòctona era una entelèquia, ja que la població morisca d’aquestes valls va continuar practicant la seua religió.

En tot cas, es va desmembrar de l'església matriu en 1535, amb els annexos de Beniaia, l'Atzúbia o l'Atzubieta, Benialí i altres. El rector tenia l'obligació de dir dues misses els diumenges, una a Alcalà de la Jovada i l'altra en Beniaia. Inicialment, el temple s'havia erigit sota l'advocació dels Sants Abdó i Senent, després es va dedicar a la Nostra Senyora de l'Assumpció, posteriorment a la Nostra Senyora del Pilar i, finalment, a la Puríssima Concepció, l'actual advocació.