L'element topogràfic més cridaner de la Vall de Gallinera és la Penya Foradà, popularment coneguda com a la Foradà. Amb aquest nom es designa a una penya perforada i, per extensió, al mateix forat. La Foradà és un arc de pedra format de manera natural en el pic d'un dels cims (de 737,3 metres) del vessant sud de la Vall de Gallinera. Es troba aproximadament a mitjan vall, per això és una referència visual des de molts punts.

Hi ha qui relaciona el mateix nom de Gallinera, l'origen del qual continua discutit, lluny d'aclarir-se, amb una etimologia preromana, a partir de Kal + Inar, en què Kal significaria roca i Inar, forat. En època àrab, Galinar donava nom a la vall, mentre que la Foradada era anomenada Mathqquba, que literalment significa perforada.

La Foradà degué ser, tant en el passat com ara, un lloc prominent. S'hi han descobert restes d'un assentament de l'Edat del Bronze, i fins i tot una talaia musulmana del segle XI, encara operativa en la segona revolta d'al-Azraq.

A l'ombria de la serra Foradada, la vegetació és frondosa. Hi predomina el fleix, la cornicabra i el marfull, sempre acompanyats de lianes vigoroses que deixen el bosc impenetrable. Els bancals de difícil accés també han sigut ocupats per vegetació natural, que avança imparable per l'abandonament de cultius. Enmig, garroferes, oliveres i cirerers silvestres s'integren dins del paisatge boscós. El pi blanc també hi és present, resultat de l'expansió de les últimes repoblacions forestals.