Així descrivia Joan Pellicer la penya Foradà en el seu llibre Meravelles de Diània: “Talaia de llum, arc tibant i ben traçat per l’atzar, ull fitant la mar, portal obert als solixents, les llunes i les brises marineres, la penya Foradada, grotesca, bella i gaudiniana…”.

Les vistes que des d’ací dalt es poden abastar, si van acompanyades d’un dia clar, són excepcionals: a ponent, tota la cresteria de la serra que rep el nom del forat (Penya Foradà), amb el castell de Benissili, els Llombos i el Xarpolar, i de fons Almudaina i Mariola; a llevant, la continuació del crestall fins al cim de l’Almiserà, amb el castell de Gallinera als peus, i la mar de rerefons; a tramuntana podem veure palesa la solana de la Safor, la serra de l’Almirant amb les seues ramificacions finals de les serres de les Fontanelles i Mostalla; a mestral, fins al Benicadell, la serra de la Cuta i el Morquí, i a migjorn la Vall d’Alcalà, amb les extenses muntanyes al darrere, tot connectant amb la serra de la Carrasca de la Vall d’Ebo i amb la Serrella per darrere.