Descubrir la comarca a través del patrimonio inmaterial.

En el mes de mayo los compañeros y las compañeras de Pasaporte Marina Alta nos proponen descubrir un deporte tradicional de nuestras tierras, se trata de su propuesta: Tradición de la Pelota Valenciana. “Trinquetes y calles son los protagonistas de esta ruta-experiencia que pasa por 6 pueblos donde se vive este deporte como el primer día.”
 

Pasaporte Marina Alta
 

También podéis descargar y consultar la info completa en el siguiente enlace:

[PDF descargable]

[...]

Por eso, el equipo de la MACMA nos hemos puesto la mochila a las espaldas y hemos ido a explorarla, siguiendo las indicaciones de Pasaporte Marina Alta. Y este ha sido el resultado; etapa a etapa y pueblo a pueblo, te iremos desvelando la historia y curiosidades de los lugares que hemos visitado en esta excursión, de la que nosotros hemos disfrutado mucho y ahora esperamos que la disfrutéis vosotros también.

UN POCO De HISTORIA. Sabemos de donde venimos para decidir donde vamos.

Desde la MACMA, la experiencia que hemos planteado para el mes de mayo, tiene que ver con el patrimonio cultural inmaterial y la historia de nuestros pueblos a través de la Pelota Valenciana. Deporte autóctono del territorio en el cual dos equipos compiten mientras se lanzan una pelota con la mano.

Pero, para poder hablar de Pelota Valenciana, tenemos que remontarnos a sus inicios, a la antigua Grecia, tiempo en que ya se jugaba a golpear la pelota con las manos, pero quienes esparcieron este juego por todo el imperio, fueron los romanos. En el caso de nuestras tierras, llegó de la mano de Jaume I en el siglo XIII y desde este momento, su uso solo ha hecho que incrementarse hasta llegar a denominarse Pelota Valenciana y considerarse uno de los deportes más importantes y valorados del territorio valenciano.

La popularidad fue tanta que llegó a considerarse un factor de agitación social por toda la gente que seguía este deporte, hecho que provocó que en muchos pueblos se decidió prohibir jugar en la calle, pero la fama y popularidad del deporte ya estaba arraigada y la gente no estaba de acuerdo al perderlo de sus vidas. En 1391 unieron fuerzas y se hizo un bando en la ciudad de València para mantener la Pelota Valenciana en las calles y a los trinquetes de los pueblos.  Esta reivindicación fue tan importante que a partir de ese momento los trinquetes dejaron de ser exclusivos para nobles y empezaron a utilizarlos las clases populares, haciendo así que el renombre de este deporte aumentara entre la población y se construyeron trinquetes y frontones por todas partes.

Aquí, en la Marina Alta, se conserva una referencia documental en la crónica Década primera de la historia de València de Gaspar Escolano, en la cual explicaba cómo durante la revuelta de los moriscos de 1609, en el municipio de Xaló, el párroco tuvo que huir escondido y subir a Benissa a pedir auxilio, donde interrumpió una partida de pelota que allí se estaba dando.

Durante el siglo XIX y principios del XX es el momento de máximo esplendor de este deporte. El auge era tan grande que todo giraba alrededor de la pelota valenciana, fiestas, cultura y celebraciones. Desde las clases nobles hasta las más humildes campesinas, las dos se reunían al trinquete, para jugar, apostar y disfrutar de partidas de los considerados profesionales de esa época. Era tanto el gusto por este deporte que durante esta época se construyeron muchos trinquetes por todas partes, se disputaron partidas históricas como la de 1880 en Ondara entre la Marina Alta y la Safor, y se apostaron y ganaron mucho dinero a través de las partidas de pelota.

El auge del deporte, ya arraigado como tradición y cultura, sufrió un declive a partir del año 1936 a causa de la Guerra Civil Española y la entrada de la dictadura. Franco no dudó a mostrar su desacuerdo con la práctica de este deporte, puesto que suponía un lugar de revuelta social donde se reunían personas que usaban la lengua valenciana. Además, era frecuentado por clases bajas y por personas poco católicas. Como que no tenían el apoyo de Franco, muchas personas dejaron de ir a ver partidas y de practicarla.

A pesar de que fueron muchos años en que la cultura de la Pelota Valenciana estuvo a la sombra de la dictadura, la tradición no desapareció, al contrario, resurgió a la luz con más fuerza y voz. Tanto es así, que en 1985 la Federación de Pelota Valenciana se desató del estatal y empieza a organizar competiciones y regular normas y medidas propias de esta variante.

La Pelota Valenciana comprende una gran variedad de estilos y modalidades diferentes. Primero, hay que diferenciar el estilo indirecto o directo. La diferencia entre estos es que en el primero los dos equipos juegan en el mismo lado y se enfrentan echando la pelota contra un muro, llamado frontón. Las modalidades que hay en este estilo es el Frontón y el Frare. Actualmente, en la zona de la Marina Alta hay muchos pueblos, como Alcalalí, Tormos, Beniarbeig, Pedreguer, Parcent, entre otros, que todavía mantienen su frontón. En el estilo directo la forma de juego cambia, los dos equipos se enfrentan frente a frente, separados por una cuerda o unas rayas y golpean la pelota para pasarla de un lado al otro. Dentro de este estilo encontramos 6 modalidades: Raspall, escala i corda, pilota grossa, galotxa, galotxeta i jocs a ratlles (palma, llargues i perxa). Diferenciadas por el lugar donde se juega, en la calle o al trinquete (pista cerrada de forma rectangular con escalas a uno de los lados largos). Los jugadores se distribuyen en dos equipos: Los que juegan al sacar y los que juegan a la ristra.

Una característica común entre estos dos estilos es que se juega pegándole a una pelota, pero cada modalidad suele tener una diferente, teniendo en total 5 tipos de pelota (vaqueta, badana, tec, galotxeta y grossaa), diferenciadas por su peso, tamaño y material.

Otra particularidad que tienen en común todas estas modalidades de pelota valenciana es el vendaje de la mano. Todo un procedimiento digno de ver, como protegen la palma de la mano y los dedos con diferentes materiales, cartón, esparadrapo, planchas de metal y en algunos casos, con dedales. En el siguiente enlace encontramos una demostración del ritual de las manos, una técnica compleja que requiere el vendaje para proteger adecuadamente las manos durante el juego.

La modalidad más antigua que se conoce es la de “llargues”, que deriva en la “pilota grossa”. A esta le siguió la galotxa y la galotxeta, desarrollándose finalmente la modalidad de “escala i corda”. Esta última, junto con el “raspall”, son las dos modalidades más prestigiosas hoy en día y las únicas que tienen jugadores profesionales a escala autonómica.

Los equipos siempre se dividen con el nombre de rojos o moratones, dependiendo de la faja o camiseta que se lleve. Normalmente, los colores se eligen según la procedencia del equipo, la experiencia o el número de jugadores. El color rojo suele ser el equipo local, el considerado superior o con más experiencia, o con un menor número de jugadores (cuando juega una pareja contra un trío). El equipo forastero, con tres jugadores o con menos experiencia será el moratón.

En el caso de la Marina Alta, las modalidades que se practican es la de “escala i corda, raspall, pilota grossa, llargues i palma”. 

Las “llargues” es la madre de la pelota valenciana y la más internacional. Se juega en la calle, esté en la calle de un pueblo o a calles artificiales que han aparecido los últimos tiempos en nuestra comarca. Palma es una variante muy parecida a “llargues”, la única diferencia es que al sacar solos se puede hacer con un golpe de palma. Las dos forman parte del juego a rayas, puesto que durante el juego, se hacen rayas en la calle para marcar los juegos.

El “raspall” se puede jugar tanto en un trinquete como en la calle, con pequeñas variaciones. El nombre se debe al hecho que, mayoritariamente la pelota va rodando por tierra y el pelotari tiene que raspar el suelo con la mano para volver la pelota al equipo contrario.

La “escala i corda” es una modalidad que se juega al trinquete con un equipo frente al otro. En esta modalidad los dos equipos están separados por una cuerda y el que tienen que intentar es jugar la pelota, sea dejando que pego un bote o sin dejarla botar, y pasándola por arriba de la cuerda.

Finalmente, tenemos la “pilota grossa”, es una modalidad que actualmente solos se practica en tres municipios, al Abdet, Ondara y Parcent. Se juega en el trinquete y en la Marina Alta solo hay dos en activo, el de Ondara y el de Parcent. Cómo en las otras modalidades, existen dos equipos, “el treure i el rest”, se juega con una pelota más grande y blanda y en un trinquete más pequeño, utilizado solos para pelota grossa.

Actualmente, de prácticamente todas las modalidades y todos los fines de semana, se juegan partidas tanto en las calles como a los trinquetes de diferentes pueblas. Podemos encontrar tanto partidas profesionales que están reguladas por la Federación de la Pelota Valenciana, como partidas amistosas o de ligas que organizan los diferentes municipios, escuelas y clubes de pelota. Al final de la experiencia podremos encontrar un calendario con las partidas del mes de mayo.

Curiosidades:

• "L'home bo", juez o árbitro que levanta el brazo para marcar una jugada inválida, si la pelota es buena o no o quien ha ganado el quince. En partidas no profesionales suele ser un espectador cualquiera que sabe mucho del deporte.
• “Va de bo”, expresión que indica que empieza o se retoma el juego. 
• "Arruixar": golpear la pelota de manera potente e impulsiva.
• “De bragueta o de butxaca”,  significa que han golpeado la pelota por debajo la cintura y con el brazo pegado al cuerpo.
• “Calbotada", señal que hace con la cabeza un jugador o jugadora para avisar a su padrino/a o postor/a que puede apostar por él/a.
• "Empalmar", es la expresión que se utiliza cuando uno/a pelotari golpea la pelota tal como viene, sin dejarla botar en el suelo.
• "Esclafit", es el ruido que produce la pelota cuando es golpeada con la mano.
• A finales del siglo XIX, era tanto el auge que no había ningún pueblo que no tuviera en su programación de fiestas, una o varias partidas de pelota, tanto de los profesionales más valorados, como de forofos que practican el deporte por el placer de jugar.

JORNADAS PROPUESTAS. Paso a paso vamos haciendo camino.

Quieres rodar como una vaqueta de cepillo y adentrarte por los pueblos de la Marina Alta? Esta experiencia te da la posibilidad de compartir con los jugadores y las jugadoras la emoción de un partido en la calle o al trinquete y poder disfrutar al ver un Joc Net/treure de palma. Vive la experiencia desde dentro, pueblo a pueblo divisando las modalidades de pelota valenciana que llenan nuestras calles.

En el municipio de Beniarbeig es donde empezaremos nuestra experiencia del mes. Y por qué hemos elegido empezar aquí? Por qué es el pueblo donde vive Fanni Mas, raspotera profesional y deportista de élite de “raspall”. En el siguiente enlace podemos ver la entrevista que le hacen nuestros compañeros y compañeras de la Xarxa Jove para una campaña de juventud llamada “dona i esport”. 

En la calle de las escuelas es donde empezará la vuelta a pie por el municipio, además, allí mismo también podremos aparcar el coche. Allí encontraremos las viejas escuelas, un edificio construido el 1931 gracias a las aportaciones económicas de la familia Santonja, hecho que podéis observar en la misma fachada. Posteriormente, fue cedido en el Ayuntamiento hasta 1964 cuando se edificaron las nuevas escuelas. El edificio está dividido en diferentes partes, se puede ver en un lateral la escuela para chicas y en el otro lateral para chicos. La zona del centro eran las casas para los maestros.

Una vez hemos contemplado este edificio tan particular, nos dirigiremos al puente que atraviesa el río Girona. De camino a esta parada podremos ver la iglesia de Sant Joan Baptista, de estilo barroco que fue construida en el siglo XVIII. El puente que une dos partes del municipio fue construido en 2007, puesto que el anterior puente de piedra fue derribado por una "riuà" que arrastró toda la construcción. El nuevo puente, llamado Meridiano 0, es una estructura de tirantes suspensos muy moderna. Si atravesamos el puente y bajamos por la calle de la Sénia hasta llegar al área recreativa del río Girona, podremos apreciar un arco del antiguo puente que fue reconstruido como forma de memoria histórica. Para acabar, en este mismo parque, podemos encontrar el frontón, espacio rectangular de  3 paredes con rayas, donde se puede jugar a frontón o a fraile, dos modalidades de pelota valenciana de estilo indirecto.

En este municipio recomendamos parar a comer en algunos de sus bares y disfrutar de un buen almuerzo con sus cacauhetes y altramuces, olivas con salmuera, ensalada valenciana, un blanco y negro y para acabar, un “cremaet”. 

Amb el cotxe, anirem al següent poble, Tormos, un xicotet poble de la zona d’interior de la Marina Alta. On podrem trobar un altre frontó en la zona esportiva del municipi, i també el carrer Santa Creu, on juguen a llargues i a palma.

Una vegada hàgeu visitat Tormos, ens dirigirem a la Vall de Laguar, un municipi conformat per tres pobles amb molt d’encant i passió per la pilota, situats a l’àrea muntanyenca de l’interior de la comarca. A més, és el municipi d’Hèctor de Laguar, mitger i punter professional d’escala i corda de la Federació de Pilota Valenciana. 

Per arribar al municipi, anirem per la carretera CV 721 fins a Benimaurell, “el poble de dalt” de la vall. Un lloc on es pot aparcar és al pàrquing del carrer Olbis. Des d’allí, es recomana passejar pels carrers del poble, i passar pel carrer del Príncep, espai on es juga, tots els caps de setmana a pilota valenciana, sobretot a palma i llargues, i on es juguen diversos tornejos de la lliga. A més, al costat d’aquest carrer trobem la plaça del Sagrament en la que podreu visitar l’església dels sants Cosme i Damià, un temple menut i acollidor construït sobre l’original mesquita musulmana. Si continuem vagarejant fins al carrer la Unió, trobarem un camí que es dirigeix al llavador de Benimaurell, un element de la nostra arquitectura emblemàtica digne d’admirar. Aquest llavador rep aigua d’una font amb data de 1861. 

Seguit, agafarem de nou el cotxe per baixar al “poble d’enmig” (oralment pronunciat poble mig), fins al pàrquing del carrer Major de Fleix, en aquest mateix carrer també es juga alguna vegada a pilota. Des d’allí, igual que en el poble anterior, recomanem passejar pels carrers, que entre ells trobarem l’església de sant Pasqual Bailón, un temple de principis del segle XVIII. Després proposem fer un passeig diferent, canviant a una ruta a peu per senda per gaudir del paisatge de la vall, la fauna i la flora que l’envolta. Aquesta passejada etnobotànica comença caminant des de l’església de Fleix, passant pel carrer sant Joan fins a arribar a l’eixida del poble on ens dirigirem al camí que va fins a la Font del Gel. Des d’ací prendrem camí cap a l’ermita de sant Josep de Campell. Allí mateix podem fer una parada per admirar les espècies rebrotadores que va plantar l’alumnat del CEIP Cavall Verd i podem trobar informació sobre cadascuna. L’objectiu d’aquesta activitat era aconseguir un banc de llavors d’espècies autòctones rebrotadores capaces de sobreviure a un gran incendi com el que es va viure l’agost de 2022 en aquesta zona. Una vegada hem gaudit del Jardí Rebrotador, seguirem pel carrer sant Antoni fins a arribar al llavador i font de Campell, perfecte per descansar a l’ombra i refrescar-se amb l’aigua que corre per aquest recinte. Al seguir per aquest carrer arribarem al “poble de baix” (poble baix), Campell, igual que en els dos anteriors, passejar pels seus xicotets carrers, entre ells el carrer la Plaça, on també juguen a partides de llargues i palma. Veurem l’església de santa Anna de Campell i després tornarem caminant a Fleix per la partida de la Penya Llisa i la partida La Casota, camí que arriba fins al carrer Major, on està el pàrquing de cotxes.

Dalt del cotxe ens dirigirem al següent municipi, però no es pot acabar la visita en aquest sense passar pel Sanatori de sant Francesc de Borja, o més conegut com el Sanatori de Fontilles. Allí podem trobar un conjunt d’edificis, entre ells diversos pavellons, un llavador, un cementeri i una església regida pels jesuïtes. El Sanatori va obrir les portes en 1909 per atendre a més de 3000 persones afectades per lepra. El seu paper va ser fonamental per a l’eliminació de la malaltia a Espanya. Actualment, gran part dels edificis s’utilitzen com a centre residencial per a persones majors.

Si continuem baixant per la CV-721, arribarem a un punt de la carretera que podrem trencar a la dreta per la CV-718 en direcció a Orba, municipi on es recomana fer una parada per menjar en els bars i restaurants del poble i continuar amb la ruta de la Pilota Valenciana, on trobarem diversos carrers, un trinquet, i un club. Tots aquests espais freqüentats per Josep Roig, conegut com el “Conillet”, mitger professional d’escala i corda, que va debutar amb tan sols 19 anys.

Començarem aparcant al carrer Lepanto i caminant per aquest mateix carrer, amunt fins a la plaça de l’Ajuntament, on ens podem aturar a veure l’edifici de l’actual ajuntament. Seguint amunt, arribem a l’avinguda de Fontilles, on girarem a mà esquerra i, en la primera intersecció, podrem veure el carrer Sant Antoni, un dels tres carrers on es juga a pilota en aquest municipi. Si seguim per l’avinguda i arribem al final d’aquesta, veurem el carrer Major, un altre carrer on també es juga a pilota, normalment a finals de lliga o partides. En baixar per aquest carrer arribarem a la plaça d’Espanya on podem apreciar l’edifici de l’antic ajuntament i l’església del Naixement del Senyor, amb un aspecte molt actual a causa de les restauracions que s’hi van fer al segle XIX i XX. Des d’ací ens dirigirem al carrer sant Francesc, el tercer carrer on es juga a pilota, un dels més antics i importants en el municipi. En aquests tres carrers es juguen a llargues i palma, tant a partides de lliga com a tornejos al llarg de l'any. Al final d’aquest carrer, a la dreta, podreu trobar la plaça de la Pilota, un espai creat recentment per l’ajuntament en  homenatge a aquest esport. Baixant per aquest carrer arribarem a la plaça de l’Empedrat i continuarem baixant pel carrer Pintor Ruano fins a arribar a la Font de Baix, construïda en 1904 amb pedra tallada. Espai públic que compta amb la font, la sèquia i un llavador cobert utilitzat per la ciutadania per llavar la roba. Per acabar aquesta ruta urbana per Orba, travessarem la CV-715 i passejant pel camí de la piscina arribarem al Trinquet, reformat en 2019. També hi podem trobar un frontó. Llocs que juntament amb els carrers de pilota, tant els/les infants, com les persones joves i les professionals, aprenen i practiquen aquest esport en diferents modalitats. 

Tornarem al cotxe i seguim direcció al següent municipi d’on és Marc Giner, pilotari valencià que juga professionalment des de 2017 com a rest d’escala i corda i un dels millor valorats en 2024. A més, també és el poble de José Vicente Riera Calatayud, més conegut com El Nel, qui va ser considerat un dels millors jugadors del seu temps i condecorat amb la insígnia d’or per la Federació de Pilota Valenciana en 1987. El Nel jugava a llargues i galotxa, però la seua aportació a la Pilota Valenciana no es va quedar ací, va anar més enllà fins a ser històrica. El Nel va introduir la corda central als trinquets on es jugava a ratlles, fet que va donar claredat a les puntuacions i va donar lloc a la modalitat d’escala i corda. Una innovació que va marcar la història d’aquest esport, fent immortal el record del Nel. El poble el qual parlem és Murla, poble de l’interior de la Marina Alta situat en la Vall de Pop. 

Per acabar el primer dia d’aquesta experiència, deixarem el cotxe al pàrquing del cementeri i baixarem pel carrer fins a l’ermita de la Divina Aurora, coneguda també com a ermita de la Sang. El lloc que ocupa aquesta, va ser en altres temps un hospital o casa de la caritat i posteriorment també presó. Girant a mà dreta arribem a  la plaça del Nel, un homenatge al gran referent del joc. Aquest mateix carrer és on es juga a pilota quasi tots els caps de setmana, el carrer Pare Vives. Seguint recte arribarem a la plaça Major on es pot contemplar el Rajolat, el qual  ens pot contar mil històries dels murlers i murleres del segle XX. Un banc de lloses on centenars de persones, que varen marxar per buscar una vida millor, esperaven autobusos i cotxes per iniciar camí cap als Estats Units d’Amèrica. Després, seguint pel carrer sant Josep, arribarem a l’església fortificada de Sant Miquel Arcàngel. Al segle XVI va tindre una funció defensiva dels atacs dels pirates de Barba-roja. El seu campanar va caure totalment en 1990 i en 2010 va començar l’obra del nou campanar. Just al costat del castell del Pop podem trobar el llavador vell de Murla, un element particular del municipi, ja que per poder portar l’aigua de la font van haver de canalitzar les aigües per davall de les cases. Podem seguir el curs dels canals fins a arribar al llavador nou al costat de la font, al carrer la Font. Per acabar aquest dia tan complet, recomanem anar al Trinquet del Nel, passejant pel camí de la Creu i veure un dels espais que va veure créixer a un dels millors jugadors de pilota valenciana.

El segon dia i últim dia de l’experiència, seguirem l’experiència des de Parcent, per la qual cosa, si es fa l’experiència en dos dies seguits, recomanem fer nit a algun poble proper. 

Encetem un nou dia endinsant-nos en Parcent, un poble molt marcat per la Pilota Valenciana i una modalitat poc practicada en els temps que corren, la pilota grossa. Podem aparcar al pàrquing Costera de la Font, i abans de res, per fer front aquest segon dia, ens cal agafar forces amb un bon esmorzar i tastar menjars típics de la localitat com l’espencat i la coca amb pimentó i tomaca. 

La primera parada de la volta pel poble és la Casa Gabriel Miró, una construcció de finals del segle XVI i principis del XVII on va residir l’escriptor i que actualment s’utilitza com a centre cultural. Si creuem la plaça, arribarem al carrer de Dalt, espai on els parcentins i parcentines juguen a llargues i palma. Des d’aquest carrer, recomanem donar una volta per Parcent i veure un altre carrer on es juga a pilota valenciana, el carrer de l’Era i acabar en la plaça del poble, on se celebra el mercat cada dilluns de matí. En aquesta mateixa es troba l’església de la Puríssima Concepció, el 1630 es va derrocar l'antic temple i va començar a construir-se un de nou. Per acabar, un dels carrers que arriba a la plaça és el carrer de l’Ajuntament i al final d’aquest toparem en un camí que arriba fins al Trinquet de Pilota Grossa. En tota la Marina Alta sols podem trobar aquest tipus de trinquet a Ondara i a Parcent, en ells es juga el Campionat d’aquesta modalitat de pilota. 

Després, agafarem el cotxe i ens dirigirem al següent municipi, Xaló. Una altra localitat que compta amb un pilotari professional, Joan Bautista Buigues o Tomàs II, qui juga professionalment des de 2004 i ho fa com a punter i mitger en la modalitat d’escala i corda.

La primera parada serà al pàrquing de l’Agència de Lectura Municipal, on podrem aparcar el cotxe. L’espai construït al costat és el poliesportiu, on podrem veure el frontó que té la localitat i on l’escola de pilota del municipi ensenya a jugar a frontó i altres modalitats de pilota valenciana. Just al costat està el carrer Pla de l’Horta, on es juguen partides de llargues i raspall i on també, l’escola de pilota utilitza amb les i els alumnes. Fa uns 30 anys, Xaló també disposava d’un trinquet el qual s’entrava a través d’un habitatge particular. Aquest va estar actiu des de principis del segle XIX fins a finals del segle XX, actualment el trinquet segueix en peu, però no està actiu, ja que encara forma part d'un habitatge particular. Després, anirem pel carrer Colònia Llíber fins a arribar al Molí del Giner, un dels quatre molins fariners que hi havia repartits arreu del riu al seu pas pel terme de Xaló per a aprofitar la força motriu de l’aigua com a energia per moldre el gra. Es coneix que ja funcionava a finals del segle XIV fins als anys 70 que va parar de moldre aquest cereal. Des d’ací ja entrarem cap a dins del poble fins a la plaça Major, allí trobarem un altre edifici emblemàtic de Xaló. Parlem de la Casa Palau de la Duquessa Almodóvar, construïda el 1598. La casa és coneguda perquè va viure la duquessa d’Almodóvar, una aristòcrata amb un gran llistat de títols, considerada la dona més rica de València.  Es tracta d’una dona il·lustrada, amb caràcter emprenedor i inquiet. Just davant del Palau es troba l’església de Santa Maria, un temple d’estil neoclàssic que es va acabar de construir en 1831, en el que el més destacable del temple és el seu campanar de planta octogonal (ja que hi ha molt pocs arreu de la Marina). Per acabar, si caminem pel carrer sant Joan Baptista, arribarem al carrer Canonge En Pere Mauri, un altre carrer on juguen a pilota i on va donar els seus primers passos en aquest món, Tomàs II.

Per acabar aquesta visita recomanem fer una parada per gaudir d’una visita i degustació de vins elaborats amb el raïm de les mateixes vinyes cultivades en tota la zona, viure de primera mà, com els vinaters i vinateres extreuen els aromes i sabors de la terra i els concentren en aquesta beguda.

El següent poble al qual ens dirigirem és Llíber. En aquest municipi deixarem el cotxe al pàrquing que es troba en la travessa del Pla. Des d’ací, caminarem cap amunt pels carrers empedrats del poble fins a trobar-nos amb el carrer sant Roc i anirem caminant per aquest fins a la plaça Major. En aquesta altura del carrer és on es juguen les partides i on s’entrena el Club de Pilota del poble. D’altra banda, des de la plaça proposem començar una ruta urbana anomenada Llíber. Va de sentits. La ruta està preparada per a interactuar amb els cinc sentits a través de diversos codis QR que donen tota la informació de la història de Llíber. En la ruta podrem conéixer diferents elements emblemàtics com els pous de Llíber, les alqueries de Marnes i el Cau o alguns riuraus, espai construït per a la seca del raïm i l’elaboració de la pansa. A més, aquesta ruta ens ofereix unes vistes úniques dels cultius de vinya.

Finalment, ens dirigirem a l’últim poble d’aquesta experiència del mes de maig. Benissa, un dels pobles de la Marina Alta on es juguen partides professionals al trinquet de pilota valenciana i que compta amb un campionat propi d’escala i corda on juguen per guanyar el Trofeu de Pilota de Benissa, que es juga la primera i segona setmana de desembre. A més, el 28 d’abril es jugarà la final de la Diputació d’Alacant de raspall i d’escala i corda.

Per començar, deixarem el cotxe al pàrquing del camí vell de Xaló, al costat de l’escola. Des d’ací, pel carrer Escoto trobarem el Convent dels Pares Franciscans, assentats en 1611 i inaugurat el convent en 1613. Podem donar una volta per veure la seua construcció. Tot seguit, anirem caminant fins arribar al carrer dels desemparats, on està la Casa Museu Abargues, un lloc ple d’històries que ens traslladaran més de 100 anys enrrere per conéixer la vida que caracteritzava la classe acomodada de Benissa. Al carrer paral·lel de baix es troben tres elements emblemàtics del municipi: La Sala del Consell, edifici amb unes grans arcades de pedra que es va construir al segle XVI amb l’objectiu d’emmagatzemar el blat. Les Cases del Batlle, dues cases senyorials on residia l’alcalde de la vila de Benissa. Més avant està el monument al Riberer, escultura de pedra en commemoració a totes les persones que marxaven a treballar els camps d’arròs de la Ribera. Després baixarem pel carrer Mossén Gaspar Tello fins al carrer Pare Andrés Ivars on es troba la plaça del Rei Jaume I i l’església de la Puríssima Xiqueta que es va inaugurar el 1929. Va tardar 27 anys a construir-se aquest temple d’estil neogòtic. Finalment, per acabar de visitar aquest municipi i tancar l’experiència sobre l’esport valencià considerat patrimoni immaterial, caminarem pel carrer sant Nicolau fins al carrer Hort de Bordes on es troba el Trinquet professional de Benissa. Podem visitar-lo i gaudir d’una vesprada amb una partida de raspall o d’escala i corda.

Per a la nostra gent, la pilota valenciana no és sols un esport, és patrimoni de la nostra terra, és sentiment. Tant els jugadors i jugadores com l’afició, viuen la pilota com un model de vida. Es desperten un dissabte o diumenge amb la certesa de què serà un dia ben complet. Van al bar a esmorzar el seu entrepà amb cacaues, després van al carrer on es disputa la partida de llargues o palma. Abans de començar el joc, comenten entre les seues expectatives i aspostes sobre  la partida. Durant el joc, comenten les jugades amb les emocions a flor de pell. I en acabar, es fan la “dinaora” (aperitiu d’anís que se sol fer abans d’anar a dinar amb alguna cosa de picar, també conegut com vermut) i celebren la partida com si hagueren jugat elles i ells mateixos. En açò consisteix la pilota valenciana, fer comboi, gaudir de l'esport, anar a esmorzar, ajuntar-se amb les amistats i cridar Joc Net! O Va de bo!, com si fos la primera vegada. No, no és sols un esport, és una forma de viure. 

Per completar aquesta experiència i viure de primera mà l’esport de la pilota, l’equip de la MACMA ha creat un calendari amb partides de pilota de les diferents modalitats, tant dels nou pobles pels quals passem com la resta de pobles de la Marina Alta.  A més, en el calendari incloem les partides de lligues professionals que es disputen a la Marina Alta. L'equip de la MACMA anirà actualitzant el calendari al llarg del mes de maig per incloure noves partides. Per a més informació podeu entrar en la pàgina web de la Federació de la Pilota Valenciana.

Calendari de partides de pilota valenciana (PDF)

**Aquesta experiència està pensada per fer-la en dos dies, siguen consecutius o en dos dies diferents. L’equip de la MACMA proposem unes rutes, espais i edificis per visitar, però cada persona la pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i amb la motxilla adaptar l’experiència als vostres gustos. Per poder gaudir en directe de partides de pilota valenciana, el més convenient és fer les visites als municipis en cap de setmana. 

Podeu seguir l'experiència de maig mitjançant aquest mapa. 

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.

On comprar	On menjar
On dormir	Activitats i altres