Aquest mes de setembre l’equip de la MACMA ens hem posat de nou la motxilla a l’esquena però en aquesta ocasió per retre homenatge a Vicent Andrés Estellés. Aquest any celebrem el centenari del seu naixement, en el que un dia 4 de setembre del 1924, l’atzar i la sort volgué que al si d’una família humil de forners de Burjassot nasquera un dels poetes valencians més universals i estimats. Per això les commemoracions i celebracions d’aquest geni de les lletres recorren tots els pobles valencians de nord a sud i d’est a oest, i la Marina no n’és cap excepció.
Des de juny del 2024 fins a novembre del 2025 l’exposició “Marinant Estellés” recorrerà 30 pobles de la comarca, i se’ns va acudir la idea… “I si l’experiència d’aquest mes permet recórrer la comarca amb les veus que reciten els poemes d’Estellés?”. Dit i fet! Hem anat a explorar amb la nostra motxilla per dissenyar una experiència completament diferent en la qual, al llarg de 4 jorns vos proposem que vos assegueu, observeu al vostre voltant i llegiu o escolteu els poemes elegits amb aquest motiu. Poemes que parlen i mostren la Marina amb paraules del poeta. Descobrint i resseguint la seua estela pels nostres pobles. Pobles que ell mateix també va visitar i amb els que podreu fantasiejar imaginant el que Estellés va veure i va viure.
UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.
La relació d’Estellés amb la comarca de la Marina Alta comença l’any 1958, quan va visitar Dénia per tal de redactar un reportatge encomanat pel diari Las Provincias, on l’autor treballava com a reporter en què anava a cobrir la filmació del llargmetratge hollywoodià “John Paul Jones”.
A aquell primer viatge que li descobriria per primera vegada li’n seguirien d’altres. De vegades per plaer, de vegades per compromisos a actes culturals i literaris com a convidat especial.
Així van poder gaudir del poeta l’any 1973 quan va realitzar un homenatge a Sanchis Guarner en l’IES Historiador Chabàs, el 1975 com a jurat del Certamen de poesia de Dénia o el 1974 quan fou el mantenidor de l’acte de presentació de les festeres i elecció de la reina.
El 1978, participà en el lliurament d’uns premis literaris de “Cultura popular” i un homenatge conjunt a Joan Fuster, Sanchis Guarner i al mateix Estellés a Ondara. L’any 1980 tornà per a inaugurar la llibreria Veles e Vents de Dénia i presidir un certamen literari d’Ondara amb Sanchis Guarner.
Són destacables també les seues participacions literàries en el llibre de festes de Teulada l’any 1974 o una participació en el llibre de festes de Pedreguer l’any 1984 en la qual dedicava un poema inèdit sota el títol “Estrofes per al meu bon amic Castejón” amb qui va establir una estreta relació, arran d’entre altres qüestions per la seua col·laboració amb El llibre de Dénia que es va publicar l’any 1981.
A propòsit del Llibre de Dénia val a dir que emmarca i exposa tota l’admiració i estima del poeta, no sols per Dénia sinó per la comarca en general. Es tracta d’una obra dividida en 5 parts o llibres: El tancat, El temps, Record de Ben al-Labbana, Els llocs i Boqueta nit. El llibre compta amb un espectacular pròleg d’Isa Tròlec (pseudònim de Joan Baptista Mengual i Llull de Sanet i els Negrals) i que va ser guardonat en el Premi Rafael Cornellà de retrat literari de Blanes. A més a més, els poemes van acompanyats de 12 gravats realitzats per l’artista Castejón a propòsit per aquesta edició. En paraules de la filòloga Laura Romà Heredia “en la poesia d’Estellés res és casual i tot va lligat enginyosament, és un mestre de les metàfores a través del llenguatge planer, és un mag capaç de fer que tothom entenga, senta i gaudisca les seues paraules, i per això és el poeta del poble. I és que aconsegueix descriure’ns cada paisatge i cada racó de Dénia i les terres dels voltants de la mà del record, l’enyorança, les vivències, l’amor, “l’amar” i la mort.”
JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.
En aquesta ocasió l’experiència proposada està a mig camí entre la literària i la musical, així vos anirem descrivint punts on recomanem escoltar els poemes recitats per les 10 veus de la Marina que formen part de l’exposició itinerant “Marinant Estellés”. En cada parada podeu llegir els poemes (consulta la bibliografia recomanada) o escoltar els poemes musicats mentre observeu els detalls que vos envolten i que Estellés tan bé descrivia amb paraules.
Així mateix, és una experiència pensada per gaudir també en els trajectes entre les diferents parades, per això al més pur estil “Road Trip” o viatge de carretera hem preparat una llista d’Spotify amb poemes musicats, cançons i recitacions al voltant del món estellesià per tal que pugueu viatjar mentre feu les delícies a les vostres oïdes i que vos deixem a continuació:
No podíem tampoc desaprofitar l’ocasió per recomanar llibres d’Estellés i també lectures sobre l'autor que es poden consultar al final d'aquesta experiència per tal que pugueu també gaudir-ne de la seua lectura mentre viatgeu.
L’experiència està dividida en tres parts fonamentals:
1.- Estellés i la Mediterrània: Mostrant els punts cabdals paisatgístics que et faran viure la relació de profunda admiració del poeta i la mar Mediterrània, en la que descriu allò que veu des de les muntanyes i penya-segats de la Marina, i fins i tot allò que no veu com són les Illes Balears, imaginant passats llegendaris i resseguint l’estela d’èpoques ancestrals.
2.- Estellés, els pobles i les seues gents: Una part que permetrà descobrir els pobles en els quals Estellés estigué i s’enamorà de la gent que l’envoltava i de les seues vides, especialment dedicada a l’amor i l’estima, bé siga més carnal o bé siga l’estima per la terra, mentre descriu magistralment la vida quotidiana que envolta cadascun dels carrers dels nostres pobles.
3.- Estellés i els budells de les muntanyes: Arribant al final d’aquest viatge literari des de la costa fins a arribar a la profunditat de les entranyes de la Marina Alta, entre barrancs, cims i coves, per mostrar la grandesa dels pobles humils del nostre interior muntanyenc, resultant-ne una part fonamental per entendre l’origen de tot, el germen del nostre poble.
Ací comença aquest viatge literari seguint els poemes de la nostra exposició (consulta les dates i pobles per poder-la visitar al final de la notícia).
Primer dia: Estellés i la Mediterrània I
Comencem aquest jorn a primera hora del matí per visitar una de les cales de la Marina Alta, la Cala Llebeig entre el Poble Nou de Benitatxell i Teulada. Per accedir caldrà lligar-se les espardenyes i realitzar la Ruta dels Penya-segats que uneix la Cala Moraig i la Cala Llebeig. Una ruta de dificultat mitjana i d’una durada total de 3 h i 40 min (anada i tornada) que vos permetrà endinsar-vos en l’antic món de les pesqueres del cingle, en arribar al final del recorregut paga la pena aturar-se a observar els penya-segats, el fenoll marí que forada les roques verticals i les barques a la vora de les casetes dels mariners, per acabar esmorzant unes bones coques del forn del poble acompanyades, si podeu, d’un bon penjoll de raïm de la Marina. Tradicionalment, la coca se sosté amb la mà esquerra i al dit corrit de la mà es penja el raïm per anar entremesclant el dolç i el salat alhora, una delícia a l’abast d’aquells que vulguen delectar-se amb el producte de proximitat i de qualitat.
Finalitzat l’esmorzar, arriba l’hora de gaudir del poema núm. 1 del nostre viatge iniciàtic pel món d’Estellés a la Marina amb un poema recitat per Tomàs Llopis Guardiola, acompanyat a la guitarra per Miquel Pérez Perelló. Un poema de l’obra cabdal del poeta Mural del País Valencià que pots gaudir a continuació:
Poema: MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ DECLARACIÓ DE PRINCIPIS
Una vegada realitzada aquesta parada refarem la senda per tornar a agafar el nostre vehicle i anar cap a Xàbia, a visitar un dels dos fars amb què compta la Marina Alta, el Cap de la Nau, el punt més oriental de tota la Marina Alta i del territori valencià, sols superat per la costa més nord de la franja litoral de Castelló, i situat a tan sols 87 km d’Eivissa. Un far de 20 metres i planta octogonal que data de 1914, tot i que no fou fins al 1928 quan es va posar en funcionament. El promontori està situat sobre la cova dels Orgues, descrita per Cavanilles al segle XVIII, i vos donarà una visió perfecta de les badies de València i Alacant, ja que es troba en el punt d’inflexió entre aquestes dues. Si mirem al sud podrem veure la platja i torre de guaita de l’Ambolo i l’Illa del Descobridor, si continueu la vista al sud albirareu la torre del Cap d’Or de Moraira del segle XVI i al fons Ifac, impassible i impertorbable, encara que en temps passats no fora així. En aquest precís punt escolta el poema interpretat per la dolça veu d’Ariadna del Ruste Pérez acompanyada per la música composta pel mestre Enric Murillo Arce.
Poema: ENYORARÉ DES DE XÀBIA A CALP
De nou toca agafar el vehicle per dirigir-nos a l’altre far de la Marina Alta, el del Cap de Sant Antoni, un far que il·lumina i marca el camí als vaixells des de 1855, ubicat en un punt màgic que vos permetrà veure, si el dia és clar, el cim del Penyagolosa de Castelló, la Serra d’Aitana o l’illa d’Eivissa, i on podreu escoltar el poema recitat per Salva Bolufer Sendra acompanyat per Joan Marc Pérez Girau al piano:
Poema: COM UN GRAVAT
Resseguiu la carretera que creua tot el parc natural del Montgó mentre gaudiu de les panoràmiques de la mar Mediterrània per dirigir-vos al que serà l'últim punt del dia, la Cova de l’aigua per a accedir a ella, haurem de prendre el camí de la Colònia de Dénia, fins al punt indicat al mapa perquè deixeu el vostre vehicle, ja que haureu de fer un tram de la senda que hi condueix allà dalt i que forma part de la xarxa de senders del Parc Natural la Ruta Groga. El tram a penes suposa mig kilòmetre fins a arribar a la cova, tot i que el desnivell que haureu de fer és de 100 metres. La nostra recomanació és que aneu cap al tardet per poder gaudir de la posta de sol des de dalt del Montgó, en la seua cara nord i a 350 metres sobre el nivell del mar. La cova ha sigut usada des del temps dels ibers i a l’entrada podreu veure unes inscripcions romanes del 238 dC i compta amb canalitzacions d’aigua del segle XVI. Estellés quedà captivat pel seu enclavament i per la seua història dedicant-li el poema que a continuació escoltareu amb la veu de Núria Gómez Bolufer acompanyada al piano per Joan Marc Pérez Girau:
Poema: COVA DE L'AIGUA
Segon dia: Estellés i la Mediterrània II
Comencem aquest segon jorn a Dénia visitant el Castell, vos recomanem que aparqueu el cotxe a l’aparcament de Llunàtics i creueu el túnel excavat per davall del Castell usat en temps de guerra com a refugi antiaeri, passegeu per la plaça del Consell i la plaça de la Constitució i dirigiu-vos a l’entrada del castell per les escales que queden a la dreta de l’edifici del Consistori i continueu pel carrer Pujada al Castell. Gaudiu de la pujada al Palau mentre recorrereu els dos albacars del castell fins a arribar a l’alcassaba, l’últim i més alt dels recintes, on podreu visitar el Museu Arqueològic. En acabar la vostra visita, escolliu un bon punt amb vistes al port per escoltar o llegir el següent poema, recitat de nou per Ariadna del Ruste Pérez amb música d’Enric Murillo:
Poema: CLARA LA LLUM
En acabar refeu el camí per eixir del Castell i passegeu pel carrer del Trinquet, travessant el barri de les Roques, un dels més antics i més autèntics de tota Dénia, continueu passejant i admirant les cases de pescadors del barri Baix la Mar, situat en l’antic raval musulmà tot travessant per la plaça de sant Antoni i aneu a buscar la plaça de la Creu, dues places plenes de vida amb els seus barets on podreu si voleu fer una parada i esmorzar. La placeta de la Creu rep el seu nom perquè al centre alberga una creu de pedra, en aquest punt i rodejats dels parrals que ombregen les terrasses de les cases de la placeta escolteu el següent poema amb la veu de Josep Vicent Cabrera:
Poema: ELS PAREDONS D'ESPESSEÏDA MURTA
Ara toca ja anar a recollir el cotxe per desplaçar-nos fins a un altre punt del nostre viatge estellesià, l’Almadrava, una zona de platja de pedra molt idiosincràtica i ubicada entre Dénia i els Poblets, on habitualment la gent de la zona baixa amb la seua tauleta i cadires per fer sopars a la fresca a l’estiu. Allí podreu visitar el Jaciment Romà de l’Almadrava, obert en temporada d’estiu, una antiga vila romana especialitzada en la fabricació d’àmfores i tegulae. El nom de l’Almadrava és déu al fet que fou un lloc de pesca de tonyina amb aquesta tècnica, amb galeries de xarxes que conduïen les tonyines fins a l'interior on eren pescades amb arpons, d’una en una, des dels vaixells. Al llarg de tot el Mediterrani i fins a la punta de Tarifa les almadraves recorrien el trajecte migratori que any darrere any els bancs de peixos feien per a desovar. A les nostres costes la pesca de la Tonyina ja se'n té constància a l’època romana, però fou als segles XVII i XVIII quan més auge va tindre. Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, V Marqués de Dénia i vàlid del rei Felip III, va ser al segle XVII el propietari de la factoria que en aquesta platja hi hagué per a la pesca de la tonyina. Fins i tot el rei Felip III va visitar la factoria i va pescar en un sol dia (segons les seues cròniques) 19 tonyines. D’aquella factoria sols queden les restes dels murs, magatzem i sala de trossejament, que podreu veure a la desembocadura del riu Molinell, i la Torre de l'Almadrava, torre de guaita del segle XVI.
Visiteu tots aquests punts per acabar asseguts en els còdols d’algunes d’aquestes platges i escoltar de nou la veu de Josep Vicent Cabrera:
Poema: ACÍ HI HAGUÉ, FA SEGLES, L'ALMADRAVA
Podeu dinar algun arròs a banda o peix fresc de llotja per aquesta zona i agafar després el cotxe per anar direcció a Ifac, última parada de la nostra jornada i on tancarem la part d’Estellés i la Mediterrània.
A Calp podrem realitzar la Ruta del Parc Natural del Penyal d’Ifac heu de tenir en compte que cada dia hi ha una limitació de 300 visites per cuidar l’entorn i cal reservar prèviament, vos deixem l’enllaç per fer la vostra petició ACÍ – Reserva visita. Durant la ruta podrem visitar el Jaciment de la Pobla Medieval d’Ifac. Quan acabeu la vostra ruta podeu visitar les Salines i els Banys de la Reina, dos punts emblemàtics del poble costaner que vos regalaran dues vistes espectaculars del Penyal a boqueta de nit, on acabareu el dia escoltant una altra delícia de poema, recitat per Lídia Santacreu Ferrà i musicat per Eva Ferrer Villena:
Poema: IFAC LA TEUA ALÇÀRIA
Tercer dia: Estellés, els pobles i les seues gents
Canviem de terç i ens endinsem al bell mig de la comarca per recórrer els pobles que Estellés va visitar i va observar les seues gents. La primera parada serà al poble de Benissa, on passejarem a primera hora pel seu centre històric amb la seua Ruta pel centre històric on podrem gaudir d’edificis com: la Sala del Consell, les cases del Batlle, la casa Abargues, etc. Acabeu el passeig a la placeta vella, on trobareu el Monument als Riberers al carrer Puríssima i asseieu-vos al banc que trobareu baix l’ombra del galer o roure valencià que allí trobareu escolteu el poema que Carolina Ferrer Lloret ha preparat per a vosaltres:
Poema: VIATGE MEMORIAL
Després d’aquest sublim poema ens toca fer camí cap a Teulada, un dels pobles visitats per Estellés l’any 1974 per a l’elecció de la reina de les seues festes, on podem aprofitar per a esmorzar. En llibre de festes també va col·laborar amb un relat curt que vos deixem a continuació:
A Teulada podeu passejar pel centre històric amb la seua Ruta de Teulada gòtica emmurallada, zona declarada BIC (Bé d’Interés Cultural) i on podreu gaudir d’edificis emblemàtics com la Sala de Jurats i Justícies, l’església fortalesa de santa Caterina o l’ermita de la Divina Pastora, on farem una parada per escoltar el poema dedicat a la visita d’Estellés a Teulada, amb la veu de Lídia Santacreu i la guitarra d’Eva Ferrer:
Poema: BURJASSOT, TEULADA
L'última parada de la ruta urbana és la cooperativa de Sant Vicent Ferrer, on podreu comprar vi, mistela i vermut de la zona per continuar fent carretera fins al proper poble, Gata de Gorgos.
La ruta per carretera discorre per la Garganta de Gata on si alcem la vista a l’esquerra, veurem l’icònic trenet de la Marina que va des de Dénia fins a Calp i que continua fins a Alacant.
A Gata vos recomanem passejar i anar de compres per les tendes tradicionals de la carretera on podreu adquirir objectes de llata, d’espart i també mobiliari de vímet, a la que també se li suma alguna tenda de ceràmica tradicional. Endinseu-vos pel carrer la Bassa, on encara el veïnat manté tradicions com la d’eixir a vetlar al carrer amb les cadires de bova, o penjar els cobertors de fil i boixets als balcons, molt recomanable és la mostra Art al Vent que té lloc a agost cada any, en aquest carrer vos convidem a gaudir amb el següent poema recitat per Joan Femenia Mas i musicat per Enric Casado Navarro:
Poema: BOQUETA DE NIT
Podeu seguir en direcció a l’ajuntament on podreu visitar la Col·lecció Museogràfica Municipal, també podeu visitar l’església de sant Miquel Arcàngel i fer-vos un gelat artesà a cal Tramusser, negoci amb més de 100 anys d’antiguitat (consulta tots els negocis locals artesans de Gata al següent enllaç, sols has de triar el municipi i veuràs tot el teixit artesà que hi ha per escollir: Comerços artesans gaters).
Ens acomiadem del poble situat al bell mig del curs mitjà del riu Gorgos per endinsar-nos en les faldes de la cara nord del Montgó i visitar Jesús Pobre, poble envoltat de vinyes i blat que farà la delícia de la vostra visita mentre passegeu i descobriu el convent de Jesús Pobre, l’alqueria de Bisserots o el Gran riurau de Benissadeví (antic nom del poble) on escoltarem una altra delícia de poema curt, però de gran impacte visual, amb la veu de Salva Bolufer Sendra, acompanyat al piano per Joan Marc Pérez Girau.
Poema: RIURAUS
Abans de fer marxa al següent municipi dineu en alguns dels bars del municipi i proveu les coques i algun dolç amb panses. I de Jesús Pobre ens n’anem a Pedreguer, un poble també visitat per Estellés amb el que tingué prou relació a través del seu amic Castejón, amb qui va preparar la primera edició del Llibre de Dénia. Estellés escrigué un poema inèdit que es va publicar a llibre de Festes de l’any 1984 i que serà el pròxim que escoltareu, amb la veu de l’actriu pedreguera Marina Mulet Gayà acompanyada a la guitarra per la gatera Rosario Caselles Canet i que vos recomanem que escolteu assegudes en algun banc dels Pòrxens, estructura de ferro modernista del segle XIX a la plaça del poble i que és el cor de gran part dels combois que a Pedreguer tenen lloc.
Poema: ESTROFES PER AL MEU BON AMIC EL PINTOR CASTEJON
A continuació la nostra recomanació és que us dirigiu i visiteu l'església de la santa Creu, on destaquen els frescos barrocs del seu interior, redescoberts l’any 1974, i on comença la Ruta Modernista que vos permetrà recórrer els carrers del municipi alhora que visiteu els principals edificis d’estil modernista, amb elements com les reixes i balcons, picaportes o altres decoracions murals inconfusibles d’aquest estil propi del segle XIX i que posa de manifest una època daurada de Pedreguer i tota la Marina, on el cultiu i comerç de la pansa va fer possible aquests rics edificis.
Amb un altre poble descobert farem de nou carretera per acabar el jorn de hui i veure la posta de sol des d’un punt màgic, Segària –serra coneguda també com el gegant de pedra– en el seu punt més alt, situat al municipi de Benimeli, podrem veure al seu vessant nord tota la Marjal de Pego plantada d’arrossars i la ferradura de les muntanyes de les Valls, amb la comarca veïna de la Safor i el Mondúver al fons; mentre que al seu vessant sud s’obri tota la conca del Girona, amb la Rectoria als nostres peus i al Cavall Verd al fons, la Muntanya Gran de Pedreguer enfront nostre i el Montgó, sempre impertorbable. Per tal d’arribar al mirador de les antenes de Segària caldrà que ens dirigim a Beniarbeig per travessar la Rectoria per la CV-729 i arribar a Benimeli, on passat el poble veurem en la rodona amb un desviament que indica el camí de Segària que prendrem fins a arribar dalt de tot, on per fi podrem escoltar el poema recitat per Júlia Vela Giner:
Poema: ACÍ HI HAGUÉ, LA CORONADA PÚRPURA
Una vegada vista la posta de sol i sentit el poema podeu sopar i fer nit a la Rectoria per descansar i afrontar l’últim dia de la nostra experiència. Consulteu els llocs per poder dormir en el nostre apartat especial On dormir– Fent clic ací, sols caldrà que poseu el nom dels municipis on voleu dormir i escollir el lloc que més vos agrade de la Rectoria.
Quart dia: Estellés i els budells de les muntanyes
Es tracta d’una jornada amb molta carretera secundària, sols apta per aquelles persones que els agrada conduir per carreteres secundàries gaudint dels paisatges muntanyencs i de les vistes d’altures i penya-segats que pagarà la pena dels que vos agrade fer carretera. Ens alçarem matí per fer camí cap a Pego des d’on pujarem fins a l’últim poble de la Vall de Gallinera, Benissili, on passejarem pel menut poble on podem visitar l’església de sant Pasqual Bailon i el seu llavador i la font monumental datada de 1906 amb una custòdia llavorada sobre la pedra, i on farem un xicotet tram de la ruta dels 8 pobles per descobrir les eres de dalt, on tindrem una panoràmica preciosa del poble i del castell de Benissili ancorat a la penya de la Serra Foradà per a la lectura del següent poema, amb la veu de Carolina Ferrer Lloret que ens traslladarà a altres temps, on els cants de batre ressonaven en aquesta era i les cambres olien a melons de l’any, palla, oli vell i garrofes:
Poema: ENLLÀ ON VAJA US HE DE DUR
Abandonarem la Vall de Gallinera per la CV-700 direcció Margarida, ja la comarca veïna del Comtat, fins a arribar al desviament a la CV-712 per anar cap a Beniaia, un dels dos nuclis de la Vall d'Alcalà i en la que vos descobrim un tram que un grup de voluntàries i voluntaris del poble estan recuperant, l’antic camí de Beniaia a Alcalà, un camí empedrat preciós que transcorre entre carrasques centenàries i que la xicalla, segons ens conta la gent més major del poble, en altres temps recorria cada dia per arribar fins a l’escola, ubicada al poble veí, fins i tot quan estava tot nevat. Altres temps on els carros i les mules recorrien camins de treball cada dia. Esmorzeu a l’ombra d’alguna d’aquestes carrasques (el punt d’accés al camí el trobareu al mapa adjunt) i escolteu el pròxim poema, recitat pel mestre Tomàs Llopis Guardiola i musicat a propòsit per un altre mestre Miquel Pérez Perelló:
Poema: ROMANÍ, FARIGOLA, PEDRES
Amb aquesta bonica parada a la nostra esquena, continuarem fent camí amb el cotxe direcció Alcalà de la Jovada, on hi ha a vora carretera el Despoblat morisc de l’Atzuvieta i la Nevera de baix. Passarem vora la Cova del Rull i el poble veí de la Vall d’Ebo, tot resseguint el curs alt del riu Girona, passarem a la vora del mirador del Barranc de l’Infern i en arribar al Pla prendreu la CV–715 a Sagra, coneguda popularment com la carretera de pilarets, per tots els pilons que flanquegen la carretera. En arribar a la població buscarem la plaça de les fonts, on ens refrescarem a l’ombra dels arbres centenaris i amb l’aigua de la seua font per escoltar el següent poema, a les portes de la carretera de la Rectoria, de nou acompanyats de la veu de Júlia Vela Giner:
Poema: EL SALADAR, ELS ULLALS, LES MARINES
I de la Rectoria, a la Vall de Pop, més concretament a Parcent, on buscarem el mirador del Coll de Rates, des d’on ix una ruta coneguda com el Camí de la Pansa o el Camí de les Voltes i que en altres temps fou escenari d’atacs de contrabandistes i bandolers com la colla del Pinet de Tàrbena o Pep de la Tona de Pedreguer, entre altres (que ja vos vam descobrir en l’experiència del mes passat). I allí escoltarem la potent veu de Joan Femenia Mas acompanyat d’Enric Casado Navarro, amb la Mediterrània al fons, retallada per les muntanyes que ens envolten, Cavall verd, Segària, el Montgó, etc.
Poema: COS ENLLACAT
Toca prendre forces a algun dels bars de Parcent on ens podrem fer una molt bona paella de muntanya abans d’anar a la nostra pròxima parada, la Vall de Laguar. Amb el rebost ple agafarem la carretera que ens conduirà a Murla per la CV– 719 i ens desviarem pel carrer Sant Antoni, passarem just pel costat de l’emblemàtic Font del gel de la Vall de Laguar per eixir a Campell, o el poble de baix, des d’on continuarem amunt passant per Fleix, o poble del mig, i Benimaurell, o poble de dalt, on seguirem fins al Coll de Garga, punt de la nostra pròxima parada poètica i d’on ic una ruta preciosa si voleu allargar la vostra estada, PR CV-181 Coll de Garga i Fonts, que ens deixarà unes vistes entre muntanyes espectaculars per escoltar el poema recitat per Núria Gómez Bolufer acompanyada al piano per Joan Marc Pérez Girau:
Poema: DINTRE L'APLEC
I la nostra experiència arriba a la seua fi amb una parada que podríem definir de màgica, continuarem amb el vehicle per la carretera del coll de Garga que ens conduirà a la CV-720 direcció Castell de Castells, resseguint el curs alt del riu Gorgos, anomenat ací riu Castells, fins a arribar a les carrasques centenàries de Petracos, on trencarem a la dreta per dirigir-nos al jaciment de Petracos, conegut com el Santuari de l’art Macroesquemàtic de les comarques centrals, pintures que representen la germinació, la fertilitat i la tribu o clan familiar i que en altres temps fou punt de comunió entre clans tribals que es trobaven ací per fer rituals col·lectius, visiteu les pintures i en acabar entreu a la cova que trobareu al final de la senda de les pintures, asseieu-vos en aquella pedra, dins de la mateixa muntanya, com qui està dins l’úter matern, allà on tot comença, on ens formen com individus, amb connexions, amb arrels… Observeu el que teniu fora, respireu, i ara sí, escolteu l'últim dels nostres poemes, amb la sublim recitació de Marina Mulet Gayà i Rosario Caselles Canet, gaudiu-les i emocioneu-vos amb elles, com ho hem fet nosaltres:
Poema: RES NO EM POT COMPLAURE TANT
**Aquesta experiència està pensada per fer-la en quatre dies, siguen consecutius o en dos dies diferents. L’equip de la MACMA proposem unes rutes, espais i edificis per visitar, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla.
Bibliografia i obra estellesiana recomanada per acompanyar aquesta experiència literària:
ALABAJOS, Pau (2024). Vicent Andrés Estellés. València. Ed. Sembra llibres.
ESTELLÉS, Vicent Andrés (1980). Cant temporal, Obra completa 5. València. Ed. 3 i 4.
ESTELLÉS, Vicent Andrés (1981). Llibre de Dénia. Sueca. Impremta Palàcios.
ESTELLÉS, Vicent Andrés (2002). Mural del País Valencià (3 vol.). València. Ed. 3 i 4.
ESTELLÉS, Vicent Andrés (1980). Sonata d'Isabel, Obra completa 10. València. Ed. 3 i 4.
Podeu seguir l'experiència de setembre mitjançant aquest mapa:
I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.
 On comprar |  On menjar |
 On dormir |  Activitats i altres |
PRÒXIMES EXPOSICIONS. Paisatges, poemes i veus de la Marina Alta
